Tradicionals de les nostres postres, on formaven part dels volts de Nadal o de la grana de capellà, després decantada cap a les fruites seques, amb l'excepció de la pansa i la figa seca, poden ser d'albercoc (mitges fruites espinyolades) o de préssec (polpa tallada en espiral). Les primeres, assecades tradicionalment al sol, conserven el gust, el color i el toc lleugerament àcid de l'albercoc. Justament el que les fa imprescindibles per als guisats o els rostits de carns blanques, com l'aviram o el porc. El fet d'estar conservades no vol dir que siguin immortals. En podem retardar el declivi tenint-les tapades en un pot hermètic, mai en bossa de plàstic, perquè no perdin humitat excessiva ni s'endureixin.