Emparentat directament amb les nostres tupines, el confit d’ànec és un preparat gascó de la carn d’aquest animal posada en sal durant un cert temps i, després, cuita a baixa temperatura en el mateixgreix de l’animal fins que queda ben tendra. Posteriorment, s’envasa amb el mateix greix, que actua de protector de la carn en recobrir-la. Tradicionalment fet amb totes les parts de l’animal (ja sigui ànec o oca), l’èxit dels magrets d’ànec arran del fenomen de la 'nouvelle cuisine' francesa ha acabat convertint el tradicional confit en un sinònim de cuixa d’ànec, tot i que les ales, els pedrers i els colls també es preparin amb aquesta mateixa tècnica. Després, aquest preparat es converteix en plat, generalment, fent-ne una cocció al forn amb greix, que deixi la pell cruixent, i acompanyant-lo amb guarnició d’amanida, patates fregides o similar.