La més habitual i coneguda de les moltes varietats de pruna que es poden trobar fresques al mercat. Pertanyent a l’espècie asiàtica 'Prunus salicina', únicament té finalitats de consum en fresc, en comparació de l’espècie europea 'Prunus domèstica', que accepta la conservació i l’assecat. Originària de la Xina, es va millorar al Japó i, després, als EUA, per fer-la més grossa, més sucosa i més dolça. De color groc i recoberta, inicialment, d’una pruïna blanca, generalment és tova i té la polpa enganxada al pinyol. Se sol collir poc madura, per deixar-la madurar després, cosa que fa ràpidament i de la superfície cap a l’interior, deixant la polpa propera al pinyol amb un toc àcid més o menys pronunciat. Tot plegat fa que, a diferència de les europees, tipus reina Clàudia, sigui poc útil a la cuina i per fer conserves.