Com a bon garrotxí, Pep Nogué es va mostrar encantat d’anar fins a les Preses per cuinar amb Gemma Biurrun una crema de nap negre, un producte força desconegut i típic de la zona. Aquesta bloguera novella, podreu trobar-la a Els fogons de Can Sibina (www.fogonsdecansibina.com), on penja les seves receptes, apostant per la temporada i la territorialitat. Gemma Biurrun volia que el nostre xef més peculiar cuinés amb ella aquesta crema amb rostes de patata. I tots dos es van posar als fogons per descobrir-nos un tubercle de gust fi i saborós, típic de l’Empordà, la Garrotxa i el Pla de l’Estany. El nap negre, tot i que encara és força desconegut, és un producte que està agafant volada a les millors cuines i que comença a tenir força prestigi. Un truc final: si hi afegiu una mica d’oli cru quan tritureu la crema, agafarà més gust i serà més cremosa.
Preparació
- En una cassola al foc, poseu-hi les patates ben netes, senceres i amb pela. Bulliu-les fins que estiguin cuites i reserveu-les.
- Talleu els naps a rodanxes. Enrossiu amb oli la ceba, tallada petita, i, quan estigui mig cuita, afegiu-hi els naps.
- Afegiu-hi el brou (o aigua) i manteniu-ho al foc, fent xup-xup, 20 min.
- Peleu les patates a tires, amb pela inclosa. Calculeu dues tires per persona. Reserveu-les.
- Tritureu la resta de la patata amb els naps. Si queda massa espès, afegiu-hi més líquid. Rectifiqueu-ho de sal i pebre.
- Poseu la crema en recipients individuals.
- Fregiu les rostes amb oli abundant i calent, 2-3 min. Saleu-les i poseu-les per acabar la crema.
Els consells de Pep Nogué
La Gemma va fer les rostes amb monalisa, però la patata mora o del bufet negre, autòctona de la Vall d’en Bas, també va molt bé.
Finals alternatius. En Pep va proposar acabar el plat amb una picada d’avellanes i all negre, o bé amb un rajolí d’oli de bolets.
La Gemma coïa el nap i la ceba alhora. En Pep li va recomanar que primer hi posés la ceba i després hi afegís el nap, que es cou més ràpid.
