Mol·lusc bivalve habitual de les nostres costes (on ha estat repoblat repetidament), on viu, enterrat en els fons de sorra, a les aigües de poca fondària. Amb una closca aproximadament rodona, gruixuda, de color generalment clar, solcada de línies paral·leles a la vora, la rossellona, tot i ser poc valorada, culinàriament, justament pel pes de la closca i la carn escassa, té molta requesta als mercats, en competència amb la cloïssa. Generalment purgada abans de sortir al mercat, mai està de més posar-la una estona en aigua ben salada abans de cuinar-la i consumir-la. Tant per comprovar que no està morta i cal rebutjar-la, com perquè tregui la mica de sorra que pot haver conservat. Es pesca amb gàbies que s’arrosseguen pel fons sorrenc i, avui, molta de la rossellona dels nostres mercats prové de les costes italianes.