Estat especial del sucre, blanc o roig, en què genera cristalls de formes irregulars, relativament grossos i de textura dura i compacta.

S’obté a partir de solucions sobresaturades en què es provoquen cristal·litzacions en superfícies adients de les quals, un cop formats, es desprenen els cristalls.

Originari de l’Índia, on, ja cap al segle IX, s’aconseguia tot submergint branques fines seques en les solucions de sucre, generalment acolorides i aromatitzades amb essències florals o llavors de fonoll. De fet, encara avui, aquest sucre és un ingredient important de la gastronomia tamil.

Majoritàriament es destina al consum directe, en competència amb els caramels, i també es fa servir per endolcir begudes com el te, presentat en forma de cristalls agrupats damunt d’un eix de fusta, que permet regular-ne la quantitat dissolta.