L’abundància de tomàquets i altres fruites fan que torni la vella tradició de preparar conserves i melmelades. Antigament, la conserva de tomàquet es feia amb ampolles. D’aquesta manera, després d’escaldar i pelar els tomàquets, es trituraven i es posaven en una ampolla. Tot seguit, es tancava amb un tap de suro i es reforçava amb un fil. Per això se sol anomenar aquest acte embotellar tomàquet, una tradició que antigament es feia en família. El canvi d’elaboració en pots de vidre amb tapa fa més fàcil la seva elaboració i sobretot, més segura. Així, una vegada empotada la conserva, es tanquen els pots i s’esterilitzen en un bany maria al voltant de 30 o 45 min, a partir que l’aigua arrenca el bull. Els pots es deixen refredar a la mateixa aigua i, una vegada estan freds, s’eixuguen, s’etiqueten amb el nom de la conserva realitzada i la data d’elaboració i es guarden al rebost fins a ser consumits. Es tracta d’uns productes llestos per a tot l’any per fer sofregits, salses de tomàquet, sopes o, fins i tot, unes amanides ben naturals amb formatge fresc i oli d’herbes, un bacallà esqueixat amb mongetes cuites o una pasta fresca amb un pesto ben aromàtic.