La xocolata desfeta va lligada íntimament a la gastronomia dolça de la península Ibèrica, que sovint l’acompanya de melindros posats en un platet al costat de la tassa perquè els llaminers els puguin sucar delicadament. Ja en parlava el baró de Maldà en el seu Calaix de sastre. És, sens dubte, una afició que els catalans i espanyols tenim des de temps antics, com ho va notar l’escriptor Alexandre Dumas: “Els espanyols només s’alimenten de cigrons i xocolata”. És una beguda molt popular que recorda la primera xocolata que consumien els avantpassats asteques, maies i nàuhatls de Mèxic, que barrejaven el cacau amb mels i espècies i l’anomenaven beguda dels déus. I és un clàssic de la missa del gall, del dia de Nadal i, en general dels ressopons dels dies de festa. Per fer-ne podeu optar per una rajola de xocolata normal i afegir-hi xocolata a la pedra; o bé preparar-la amb cacau en pols que porti farina afegida perquè quedi espessa. A part de sucre, afegiu-hi espècies i obtindreu una xocolata molt saborosa. I feu cas de les dites de la gent gran: “Xocolata i sopa bullida allarguen la vida”.