Vedella amb albergínia

Per Ada Parellada

Tipus de plat Segon

Dificultat Baixa

Temps 25

Amb nens

Ingredients

500 g de cap de mort
Cap de mort
Una peça molt propera a la culata, a prop de la cuixa. La seva carn gairebé no presenta infiltracions de greix, per tant, és una carn molt magra. Està enganxada al peixet per la part exterior, que alguns carnissers deixen al cap de mort, mentre que d’altres el deixen enganxat a la culata. En tallar-los, s’obtenen uns bistecs molt rodons i molt tendres, si es deixen sagnants, tot i que també es poden rostir, amb la qual cosa queden amb una textura més tendra que el rodó de la cuixa, una peça popularment molt apreciada per rostir a la cuina catalana. És una carn idònia per a les persones que fan alguna dieta d’aprimament, feta a la planxa o a la brasa, però també se’n poden fer unes escalopines i fregir-les. El preu varia en funció de la raça de la vedella i de la seva edat.
2 albergínies
2 cebes
3 cullerades de salsa de soja
2 cullerades de salsa hoisin
un pessic de romaní en pols
2 cullerades de sucre
1 cullerada d’oli de sèsam
Oli de sèsam
Oli de les cuines orientals considerat el primer que es va obtenir en premsar les petites llavors d’aquesta planta. Equivalent, en aquelles cultures, al nostre oli d’oliva, presenta dues variants, la clara i la fosca, segons si les llavors s’han premsat en cru o prèviament s’han sotmès a un procés de torrat.

També té una funció important en la medicina tradicional d’aquelles regions, on, com l’oli d’oliva a l’antiga Mediterrània, es fa servir com a oli de massatge i com a oli de cremar a les llànties dels temples.

Mentre el clar, que està més implantat a l’Índia, té una temperatura de descomposició alta, cosa que el fa bo per fregir, el fosc, fruit del torrat de les llavors i més habitual a la cuina xinesa, la té sensiblement inferior, per la qual cosa es destina bàsicament a amanir.
2 grans d’all picats
4 cullerades de vinagre d’arròs
100 g d’anacards
Anacard
Fruit sec produït per un arbre originari del nord-est del Brasil que els indígenes anomenaven 'cajú' (els francesos l’anomenen 'noix de cajou') i que els portuguesos van traslladar a l’Índia per la seva aclimatació. El fruit es forma en una nou en forma de mongeta que sobresurt del que, aparentment, és el fruit, però que no és més que la base de la flor, molt eixamplada. Un cop eliminada la closca dura i la pell que el cobreix, pot ser presentat cru, torrat, o torrat i salat en còctel de fruits secs.

La cuina hindú sol utilitzar-los també en curris i altres guisats, amb la precaució d’incorporar-los cap al final de la cocció per evitar que s’estovin i es desfacin, atesa la seva textura més tova. Una textura que permet convertir-los en una mantega comparable a la de cacauet, encara que més dolça.
2 cogombres
Cogombre
Fruit de la planta herbàcia originària del sud de l’Àsia que ja es conreava a l’Índia fa 3.000 anys, abans que els egipcis en fessin una de les seves verdures preferides i que grecs i romans el portessin a Occident. Parent de carbasses i melons, és diürètic i depuratiu, per tant, és ideal per al consum estiuenc. Amb varietats que van de les curtes i gruixudes (l’'espanyola') a les llargues i primes (l’'holandesa' ), sol consumir-se cru, tallat i en amanida, o ratllat i combinat amb altres ingredients, en plats com el 'tzatziki' grec o el gaspatxo.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Ingredients

500 g de cap de mort
Cap de mort
Una peça molt propera a la culata, a prop de la cuixa. La seva carn gairebé no presenta infiltracions de greix, per tant, és una carn molt magra. Està enganxada al peixet per la part exterior, que alguns carnissers deixen al cap de mort, mentre que d’altres el deixen enganxat a la culata. En tallar-los, s’obtenen uns bistecs molt rodons i molt tendres, si es deixen sagnants, tot i que també es poden rostir, amb la qual cosa queden amb una textura més tendra que el rodó de la cuixa, una peça popularment molt apreciada per rostir a la cuina catalana. És una carn idònia per a les persones que fan alguna dieta d’aprimament, feta a la planxa o a la brasa, però també se’n poden fer unes escalopines i fregir-les. El preu varia en funció de la raça de la vedella i de la seva edat.
2 albergínies
2 cebes
3 cullerades de salsa de soja
2 cullerades de salsa hoisin
un pessic de romaní en pols
2 cullerades de sucre
1 cullerada d’oli de sèsam
Oli de sèsam
Oli de les cuines orientals considerat el primer que es va obtenir en premsar les petites llavors d’aquesta planta. Equivalent, en aquelles cultures, al nostre oli d’oliva, presenta dues variants, la clara i la fosca, segons si les llavors s’han premsat en cru o prèviament s’han sotmès a un procés de torrat.

També té una funció important en la medicina tradicional d’aquelles regions, on, com l’oli d’oliva a l’antiga Mediterrània, es fa servir com a oli de massatge i com a oli de cremar a les llànties dels temples.

Mentre el clar, que està més implantat a l’Índia, té una temperatura de descomposició alta, cosa que el fa bo per fregir, el fosc, fruit del torrat de les llavors i més habitual a la cuina xinesa, la té sensiblement inferior, per la qual cosa es destina bàsicament a amanir.
2 grans d’all picats
4 cullerades de vinagre d’arròs
100 g d’anacards
Anacard
Fruit sec produït per un arbre originari del nord-est del Brasil que els indígenes anomenaven 'cajú' (els francesos l’anomenen 'noix de cajou') i que els portuguesos van traslladar a l’Índia per la seva aclimatació. El fruit es forma en una nou en forma de mongeta que sobresurt del que, aparentment, és el fruit, però que no és més que la base de la flor, molt eixamplada. Un cop eliminada la closca dura i la pell que el cobreix, pot ser presentat cru, torrat, o torrat i salat en còctel de fruits secs.

La cuina hindú sol utilitzar-los també en curris i altres guisats, amb la precaució d’incorporar-los cap al final de la cocció per evitar que s’estovin i es desfacin, atesa la seva textura més tova. Una textura que permet convertir-los en una mantega comparable a la de cacauet, encara que més dolça.
2 cogombres
Cogombre
Fruit de la planta herbàcia originària del sud de l’Àsia que ja es conreava a l’Índia fa 3.000 anys, abans que els egipcis en fessin una de les seves verdures preferides i que grecs i romans el portessin a Occident. Parent de carbasses i melons, és diürètic i depuratiu, per tant, és ideal per al consum estiuenc. Amb varietats que van de les curtes i gruixudes (l’'espanyola') a les llargues i primes (l’'holandesa' ), sol consumir-se cru, tallat i en amanida, o ratllat i combinat amb altres ingredients, en plats com el 'tzatziki' grec o el gaspatxo.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Preparació

Talleu la carn a tires llargues.
Barregeu en un recipient gran la salsa de soja, la salsa 'hoisin', l’oli de sèsam, el romaní, el sucre, els alls picats i el vinagre d’arròs. Poseu-hi la carn i deixeu-ho macerar d’un dia a l’altre.
Com sempre que feu servir els fogons, demaneu ajuda a un adult per coure la carn a la paella, a foc fort, amb un raig d’oli. Quan estigui a punt, reserveu-la.
A la mateixa paella, sofregiu lentament, amb un raig d’oli, les cebes picades, uns 5 min.
Poseu-hi les albergínies tallades a dauets i coeu-ho, a foc mitjà, fins que les albergínies canviïn de color i prenguin un to transparent.
Retireu les albergínies i la ceba i poseu-hi el suc de la marinada. Feu-lo reduir a foc mitjà fins que prengui textura de salsa.
Torneu a posar tots els ingredients a la paella, amb els anacards, remeneu-ho i serviu-ho amb els cogombres tallats a làmines.

El consell

La salsa 'hoisin' és tan popular, a la Xina, com la salsa barbacoa ho és als Estats Units. La fan servir per a tot! La trobareu en establiments grans d’alimentació o en botigues especialitzades.
Si no trobeu salsa 'hoisin', poseu-hi una mica de salsa teriyaki o salsa barbacoa. Si no teniu cap d’aquestes dues salses, poseu-hi un parell de cullerades de mel.
Si no teniu vinagre d’arròs, no hi poseu res! No hi ha cap problema, quedarà molt bo, igualment.
El cap de mort és una part de la vedella molt magra i tendra. Són uns talls ideals per fregir o per fer a la planxa o a la brasa.

Preparació

Preparació

El consell

També et pot interessar

Plans primaverals en família a Catalunya

Menú de la setmana del 29 d'abril al 5 de maig

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Tenochtitlán, el centre del món asteca