“Islàndia era un país pobre fins que va aprendre de l’Estat espanyol i de Portugal com pescar i aprofitar els recursos marins”, va explicar Berglind Ásgeirsdóttir, ambaixadora de l’illa, aquesta setmana en un dinar al restaurant Fermí Puig. Una excusa per conèixer el bacallà des de l’experiència dels principals productors i constatar-ne les qualitats gràcies a la mà del xef propietari de l’establiment.
El bacallà islandès es caracteritza per ser més petit i més gruixut que el que es pesca en aigües russes o noruegues. Això fa que tingui uns lloms més molsuts, que la cuina catalana i basca aprecien molt. Portugal, en canvi, prefereix els peixos que pesca Rússia i Noruega, perquè l’ús que en fa a la cuina és més quantitatiu que qualitatiu, segons van indicar els experts en la matèria.
A més, el sector de la pesca islandesa respecta escrupolosament els períodes de veda de bacallà, perquè no vol desequilibrar l’ecosistema marí. Sap que l’economia nacional depèn en gran mesura d’aquest peix, motiu pel qual tampoc se’n pesca quan és l’època de reproducció. Vol caçar peces carnoses, no exemplars petits que difícilment podria intercanviar.
Els representants islandesos van gaudir de la cuina de Fermí Puig, que els va fer descobrir tot un ventall de possibilitats amb el bacallà. “Nosaltres normalment el mengem amb patates o amb mantega i poca cosa més. Us podem proporcionar una matèria primera de gran qualitat, però no podem ensenyar-vos cap recepta perquè no som bons en això”, van reconèixer.
