Com altres plats tradicionals mariners, el cim i tomba de Tossa de Mar neix de la cuina d'aprofitament dels pescadors. De fet, l’origen del cim-i-tomba es troba profundament arrelat a la tradició marinera d’aquesta població.
Abans, quan anar a pescar a la vela o a rem significava que serien fora de casa moltes hores, els pescadors de Tossa s’emportaven a la barca un fogó, un xic de carbó, un morter i una olla de ferro. En un cistell també hi carregaven patates, cebes, alls, tomàquets i pebrots, oli i espècies (sal, pebre, safrà, etc.) i el pujaven a bord. Quan arribava l’hora de dinar, dins l’olla hi posaven la ceba i les patates a rodanxes, el pebrot i el tomàquet trinxats i uns grans d’all.
Llavors hi afegien el peix de la pescada que sortia trencat de la xarxa i sabien que no podrien vendre (bastina, lluerna, aranya, rata, rap, gat, etc.), hi tiraven un bon raig d’oli, ho cobrien d’aigua i ho deixaven coure a foc ràpid. Mentre, agafaven un morter i hi feien un allioli negat ben abundant, que posaven per sobre del peix quan aquest ja era cuit, deixant-ho bullir tot junt de 2 a 5 minuts més. Tot seguit ho treien del foc i ho tenien llest per menjar. Com veieu, era un plat de peix i vegetals molt primari però molt bo.
Voleu aprendre a fer-lo? Aquí teniu la recepta.
