Ens hem proposat reivindicar el capipota, un dels plats de menuts més habituals de casa nostra. I ens hem carregat de raons! Hi esteu d'acord?
Perquè forma part del nostre ADN. El capipota és un guisat típic de les fondes catalanes, sobretot de la zona de Barcelona, i un dels esmorzars de forquilla més habituals. Explicava el popular xef Marc Ribas que, per a ell, fer un capipota és com una càtedra universitària. Un plat d’aquests que ha passat de generació en generació. Si la nostra àvia li va ensenyar a la nostra mare, qui som nosaltres per deixar de fer-lo?
Perquè podem sucar-hi pa. Siguem sincers: a tots ens agrada sucar i acabar-nos un plat amb un bon tros de pa. I què hi pot haver millor que un plat de xup-xup, amb un bon sofregit i una bona picada?
Perquè és una injecció d’energia. Oblideu-vos de les vitamines i el ginseng. El millor per començar el dia amb energia és un bon capipota. Si només amb els menuts, el sofregit i la picada ja es tracta d’un guisat d’allò més contundent, si hi afegiu una mica de cigrons, per exemple, l’haureu convertit en un àpat sencer.
Perquè és l’anti-Instagram. Res més allunyat de la moda d’Instagram, plena de 'pokes', bols amb civada i fruites vermelles o entrepans amb alvocat. Res més allunyat de la moda del menjar 'light' i, si pot ser, vegà o vegetarià. És difícil, o gairebé impossible, que una fotografia d’un bon capipota (o de qualsevol plat de menuts) triomfi a qualsevol xarxa social. I precisament per això ens agrada. Perquè no tot el que mengem ha de tenir molts 'likes' ni ha d’agradar a l’algoritme d’Instagram.
Perquè no és (tan) difícil de preparar. No estem parlant d’un suflé que requereix una paciència i una minuciositat exagerades. Tothom pot fer, més bé o més malament, un capipota; per tant, la dificultat no és cap excusa. Qui més treballa en l’elaboració del capipota és el foc. Els menuts es compren ja nets, precuinats i tallats ‒a un lloc de confiança, això sí‒, de manera que pràcticament només haureu de fer el sofregit i la picada, i posar-hi el xerès (o conyac) i l’aigua. I esperar...
A més a més, permet variacions! Voleu tastar uns 'cromesquis’ de capipota? Aquí en podeu veure la recepta. I un arròs de capipota? Aquí la teniu.
