4 receptes amb fruita seca

Fruita seca produïda per un arbre originari del nord-est del Brasil que els indígenes anomenaven 'cajú' i que els portuguesos van traslladar a l'Índia per a la seva aclimatació. Un cop eliminada la closca dura i la pell que el cobreix, pot ser presentat cru, torrat, o torrat i salat en còctel de fruita seca. La cuina hindú sol utilitzar-los també en curris i altres guisats, amb la precaució d'incorporar-los cap al final de la cocció per evitar que s'estovin i es desfacin, atesa la seva textura més tova. Una textura que permet convertir-los en una mantega comparable a la de cacauet, encara que més dolça.

Nyoquis amb rovellons i salsa d'anacards i julivert 

Tot un clàssic italià que, per a aquesta recepta, preparareu amb aigua de remolatxa cuita, per absorbir-ne el sabor. La pasta de patata es farà amb una salsa d'anacards i cervesa, que haureu de mesclar fins a obtenir una textura cremosa. Recordeu que és una recepta vegana i no tots els productes que usareu seran 100 % vegetals. Només haureu de saltar els rovellons amb els nyoquis i afegir-hi la salsa i el julivert picat fresc. Una combinació de sabors única i irresistible.

El pas de l'estiu a la tardor marca també el final del cicle de l'ametlla i el moment en què la podem trobar en estat natural, tot i que se sol presentar de moltes altres maneres: laminada, filetejada, en pols... Pot ser amargant (per perfumar pastissos) o dolça, apta per al consum directe, tant crua com torrada, i fins i tot, si és tendra, en forma d'ametlló. Són dolces la Marcona –més ampla i arrodonida, per a torrons, pastissos i llet d'ametlla– i la Llargueta –estilitzada i punxeguda, per a picades i postres de músic.

'Pancakes' d'ametlla amb fruita vermella

Unes postres que no són precisament lleugeres, però que són tan bones... Les preparareu amb farina d'ametlla, coco, ous, llevat i canyella. Mireu de deixar reposar la massa uns quants minuts. Quan les passeu per la paella, us han de quedar ben esponjoses. Podeu acompanyar-les de iogurt de coco, cacau, fruites vermelles o unes nous ratllades. Ara que fa calor, fins i tot, podeu servir-les amb un gelat de vainilla o de xocolata. Nyam!

Amb menys tendència a enrancir-se que les ametlles i les nous, tot i que per ser conservada requereix també un ambient sec i fosc, ha experimentat una revifalla culinària ja que substitueix, parcialment, l’ametlla a les picades i en els amaniments de la cuina de la Catalunya Nova. També es fa servir força en pastisseria, on encara és l’acompanyant principal de la xocolata, a les rajoles. Feta pols i barrejada amb mantega, constitueix un bon acompanyament per a peixos, crustacis i carns blanques. Espereu a tastar-la amb aquestes mandonguilles...

Mandonguilles de peus de porc i avellana amb sípia (DOP Avellana de Reus)

No heu tastat mai unes mandonguilles tan bones! El millor del mar i la muntanya, en aquestes boles de carn amb peus de porc, cansalada i avellanes. Haureu de fer un sofregit de ceba i fumet de peix d'aquells de sucar-hi pa, que servireu amb sípia i salsa romesco, elaborada també amb avellana DOP de Reus. Requereix el seu temps, ja que també fareu un praliné d'avellanes per tal d'aconseguir una salsa líquida al fons del plat. Mireu d'acompanyar les mandonguilles i la sípia amb unes avellanes garapinyades, que aportaran un toc dolç i cruixent al plat.

Fruit d'un arbre originari de l'Àsia Menor (una regió que, encara avui, n'és la productora principal) que va arribar a la Mediterrània al segle I aC, i que es va escampar per tota la conca. Va desaparèixer de la Península, on els àrabs el conreaven, atès que els reconqueridors, sense saber-ho, arrencaren els peus mascles, que segons ells eren improductius. Avui reintroduït com a alternativa a l'ametller (n'hi ha cultius en zones del Segrià), per la resistència a la secada, el fruit –anomenat indistintament festuc (de l'àrab 'fústuq') o pistatxo (del grec 'pistákion')– s'ha fet un lloc a la cuina i la rebosteria, en part, pel color verd de la polpa, que apareix en pelar-lo, i, en part, per la textura, que, com la resta de la fruita seca, té tant si és sencer com picat o mòlt. Torrat, i generalment salat, és un aperitiu habitual.

'Brownie' de pistatxo amb 'ganache' d'albercoc

Doncs si, ens hem proposat fer un 'brownie' diferent, més dolç però sense perdre l'essència de l'original. I és que la xocolata negra seguirà present al pastís, però quedarà matisada pels festucs i per una 'ganache' ben dolça d'albercoc, que visualment li donarà un color taronja groguenc que us enamorarà a l'instant. Ja veureu que és d'aquelles postres que criden l'atenció...