El Dilluns de Pasqua arriba el moment de posar en pràctica una de les tradicions més esperades: els padrins han de lliurar les mones als fillols. És l’hora de gaudir d’un dia ben dolç! Us donem cinc motius per assaborir-lo al màxim:
- Tradició. Al principi de la nostra era, entre els cristians es va estendre el costum de beneir els ous que es recollien a partir del Dimecres de Cendra per repartir-los el dia de Pasqua. Avui, aquesta tradició s’ha convertit en el dia de la mona, el Dilluns de Pasqua.
- Xocolata. Quan el cacau va arribar d’Amèrica, al segle XVI, moltes mones van incorporar la xocolata, però abans eren de pa de pessic i ous durs (un per cada any que tenia el fillol, fins que feia la comunió).
- Més enllà. Tot i que no sigui una tradició tan important, els padrins de diverses zones dels països catalans, l’Aragó i Múrcia també lliuren mones als fillols. En el cas murcià i del sud del País Valencià, les mones són de pa de pessic i es diuen 'toñas'.
- Decoració. Quan els ous durs van fer lloc a la xocolata, les plomes i els pollets va poblar les mones, i encara hi són presents, al costat dels personatges més de moda dels dibuixos animats!
- De padrins a fillols. És el padrí o, en la seva absència, l’avi qui regala la mona a l’infant. En alguns llocs, el fillol ha de cantar una cançó si vol rebre-la: “Pasqua és avui, / la mona jo vull. / Doneu-me la mà, / que us la vull besar”.
I, si voleu fer la mona a casa vostra, comenceu pel pastís tradicional. Aquí trobareu una recepta clàssica del pastís base per a la mona, de Pep Nogué.
