Els productes destacats del mes d'agost

'Cada cosa al seu temps i les figues a l'agost', diu la dita que subratlla la temporada òptima d'aquesta fruita estiuenca, molt dolça, ben perfumada i de textura carnosa. Tant pel nom com per la forma se li han atribuït des d'antic unes connotacions sexuals que l'han vinculat amb la fertilitat i la feminitat. Gran font d'energia i amb moltes propietats saludables, és una de les fruites més antigues que es coneixen, segons els paleontòlegs.

El raïm és una de les fruites més destacades de l'agricultura (i de la cultura) mediterrània, molt típica de l'estiu i molt rica en flavonoides i antioxidants, que en fan també del vi una beguda mot saludable, amb moderació. El seu origen se situa a la zona d'Orient, i s'ha estès per tota la conca mediterrània i pels països d'arreu del globus amb climes similars. El seu conreu es destina majoritàriament a la producció del vi.

Els naps són plantes bianuals d'origen asiàtic que neixen directament d'arrel. El primer any desenvolupa una arrel engruixida en la part superior i el segon any floreix, podent arribar a medir fins a 40 cm. Són un ingredient que ja coneixien els grecs i els romans, que es feien servir de la mateixa manera que fem servir la patata. Els naps eren també base de la dieta dels presoners dels camps de concentració nazis.

És una de les grans hortalisses d'estiu, amb moltes opcions a la cuina. El podem consumir tant cru com cuit, se'n poden fer carpaccios vegetals deliciosos, fer-ne fideus vegetals, farcir-los i gratinar-los o incorporar-los en un saltat. El 95% del pes del carbassó és aigua, i per això és tan hidratant i agradable menjar-ne quan és l'època més calorosa de l'any, que coincideix amb la seva plenitud organolèptica.

Una de les grans protagonistes de les postres d'estiu, quan la mengem tallada a rodelles amb forma de somriure vermell, clavant mossegades de banda a banda. De la síndria es diu que quan la mengem fem tres coses alhora: menjar, beure i rentar-nos la cara. Té un altíssim contingut en aigua, refrescant i té un gust dolç. La síndria apareix per primera vegada com a planta cultivada a Egipte fa uns 5.000 anys. Fou precisament al llarg de tots els marges del riu Nil on es va cultivar a l'antiguitat.

És una fruita d'estiu de gust i aroma delicats, amb una pell de color ataronjat atractiu i tacte de vellut. El nom 'albercoc' és una evolució d'un vocable àrab. Van ser precisament els àrabs els qui en van estendre el cultiu per tot el Mediterrani, va ser introduït des d'Armènia, cosa que queda gravada en el seu nom científic: 'Prunus armeniaca'.

És el fruit d'un arbust de la família de les rosàcies, amb una gran capacitat de reproducció i resistència. De gust àcid i lleugerament dolç, amb un gust propi molt característic i intens. És molt utilitzat en pastisseria, sobretot per fer decoracions, ja que el seu color i forma atractiva acaben de culminar visualment les preparacions dolces. Se n'obté un xarop molt perfumat que té força usos medicinals, com el de curar diarrees, alleugeriment simptomàtic de refredats i fins i tot per facilitar els parts.

El cogombre és la quarta hortalissa més produïda al món, per darrere el tomàquet, la col i la ceba. Es va començar a cultivar a l'Índia fa més de 3.000 anys. Els grecs i els romans el van adoptar i li donaven també un ús terapèutic, per tractar la gota, l'obesitat i les malalties cardíaques. A la cuina és un ingredient que el fem servir en cru, molt present en amanides, i sopes fredes. En destaquen la seva presència al gaspatxo, i el tzatziki, una amanida d'origen grec feta amb iogurt, enciam i cogombre ratllat.