- A l'hora de triar els naps, és preferible escollir els de mida més petita o mitjana, de pell llisa, arrodonits, ferms i pesats en relació amb la seva mida. Si els comprem en manats, els colls han de tenir un aspecte fresc i verdós, i les fulles han de ser fresques, sense estar pansides.
- Si volem aprofitar-ne l'arrel i les fulles, el millor és que quan arribem a casa tallem les fulles i guardem les dues coses en bosses separades dins la nevera. L'arrel es renta i es raspalla. Els naps no cal pelar-los, ja que a la pell hi trobem la majoria de vitamines i minerals, a més de la fibra. Les fulles les podeu cuinar de la mateixa manera que cuinarieu uns espinacs, però, això sí, procureu que siguin de cultiu ecològic, ja que en altres tipus de cultius estan més exposades a tractaments químics.
- La seva conservació és difícil. Els més comuns, els que es recol·lecten a l'hivern, s'han de deixar assecar a l'aire lliure uns quants dies, sense fulles. Després es poden guardar en zones fresques i fosques. En l'agricultura tradicional es recomana cobrir-los de sorra.
- Es poden mantenir en el frigorífic en bosses perforades, on aguanten de 1 a 3 setmanes. Si es vol congelar-les, s'ha de realitzar un escaldat previ, cuinat o puré.
Varietats de naps:
- Nap blanc: dels més comuns, és una verdura que es distingeix per ser carnosa i, alhora, fina.
- Nap Daikon: d'origen asiàtic, té un sabor molt semblant al dels raves rodons comuns, picant i de textura cruixent. Es caracteritza per ser un aliment baix en calories.
- Nap negre: característic per la seva pell negra i interior blanc. Llarg i prim, d'uns 20 cm de longitud, és més fi i sabrós que les altres varietats de naps.
- Nap rodó violeta: enorme font de fibra, vitamines i minerals. Es caracteritza per la seva forma i color.
- Nap rodó: molt semblant al nap, però de fulles basals d'un verd brillant i arrels més arrodonides. Pertany a la família de les crucíferes.
