3 receptes amb espècies

Rizoma d'una planta que recorda les nostres canyes i que és originària d'Indonèsia, la cúrcuma està emparentada amb el gingebre, que recorda en el sabor. Va ser batejada com a 'cúrcuma' pels espanyols a partir de la paraula àrab que designa el safrà, ja que el seu color, un cop mòlta, el recorda. De gust un punt més amargant, l'espècia veu aquesta propietat potenciada en la cocció, fet que recomana la prudència en el seu ús, ja que, a més, tendeix a ennegrir-se. Bàsicament emprada per donar color, és, per exemple, la responsable del color de la mostassa nord-americana i un element imprescindible del curri i el 'chutney'. A més, ara que arriba la calor, què millor que gaudir-la, junt amb el coriandre, en un entrant ben refrescant? La llima servirà de suport a aquest tàrtar de vieires amb maionesa, anxova i ceba. No us oblideu d'afegir-hi un raig de suc de llima. També podeu afegir-hi xili picant.
 

Pel que fa a l'estrella de la cuina del subcontinent indi i del Pakistan, cal destacar que és una espècie que defineix plats com l'arròs, el peix i la carn pel seu fort i característic sabor. No obstant això, el curri es barreja en moltes ocasions amb fins a setze varietats d'ingredients com la mostassa, el coriandre, el gingebre i el cardamom. A casa nostra és habitual comprar-lo en pols, però a l'Índia també es troba en pasta. Al CUINA us recomanem aquests raviolis de marisc al curri, que, malgrat els seus orígens italians, tenen influències orientals. I és que la pasta del plat és del tipus 'wonton' i la seva textura us recordarà les crestes xineses bullides. És un plat força elaborat i haureu de combinar diversos ingredients de fort sabor com l'all o el curri amb el llagostí, les gambes i les verdures. Acabeu-ho amb ruca, ceba, tomàquet, pinyons, parmesà i porradell.