La llonganissa és el resultat de farcir un tros de budell més o menys prim de carn de porc magra més o menys trinxada, greix (si n’hi ha), sal i pebre o altres espècies, i de curar-lo. De llonganisses n'hi ha unes quantes (de fet, podríem dir que als Països Catalans hi ha més llonganisses que dies), però n'hi ha una amb pedigrí, i és la Llonganissa de Vic, que gaudeix d'un distintiu de qualitat, la Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
És un producte prèmium amb majúscules: duu pernils, espatlles i lloms, considerades les parts més nobles del porc. Ho arrodoneixen la sal, el pebre negre en gra i, com ivori, en paraules de Santi Santamaria: "Aquells dauets de cansalada que, en mastegar-los, contrasten amb la textura de la carn i ens estimulen per igual papil·les i neurones".
Aquest procés dona com a resultat un producte únic, de color vermellós, i en què la cansalada és visible. És ideal per a un entrant i per degustar amb paciència, ja que els mètodes d'assaonament i el clima de la zona fan que es desenvolupi una capa fúngica que li atorga un sabor i una aroma molt característics, que s'elabora principalment a la zona de la Plana de Vic, a Osona.
A la cuina
L'embotit és de forma cilíndrica, amb diàmetres que oscil·len entre els 35 i els 90 mm. La capa exterior és de color blanquinós, a causa dels fongs que es desenvolupen durant l'assaonament, i en tallar-la presenta un color vermellós, amb la cansalada i el pebre en gra visibles.
Si voleu fer-lo servir en les vostres receptes, aquí us deixem algunes idees molt interessants:
