Com totes les mantegues, la de l’Alt Urgell i la Cerdanya s’obtenia, des de sempre, a partir de la nata de la llet. Al cap d’uns dies, la nata es batia i se separava el gra produït de les aigües mares, que es pastava i es passava a recipients de fusta, on es conservava fins que no es feia servir. A partir del 1915, quan es va constituir la Cooperativa del Cadí, la mantega es va convertir en un dels derivats estrella de la producció lletera de la zona.
Feta amb llet de vaca frisona recollida diàriament, té un color groguenc més o menys intens segons l’estació de l’any, que s’aconsegueix de forma natural (els carotens del farratge en són els responsables). Continua mantenint el procés tradicional de maduració de la nata i s’ofereix envasada en blocs de diverses mides.
Té una dolçor que recorda l’avellana, un gust suau que s’aconsegueix amb una maduració molt lenta. Serveix per fer qualsevol elaboració que porti mantega, ja siguin pastissos, galetes, gratinats i beixamels o, fins i tot, per gaudir-ne untant una bona llesca de pa.
Aquí en teniu algunes receptes:
