Sabeu què s'amaga dins aquesta fruita d'aparença negrosa? L'alvocat comparteix forma amb la pera, tot i que hi ha varietats que s'assemblen més a un cogombre o a una poma. La que es consumeix més és l'hass. De textura cremosa, és saciant i una font proteica molt saludable. Conté molts greixos monoinsaturats, àcid oleic, vitamina E i, sobretot, molt de potassi, així com fibra i magnesi. És molt beneficiós per al sistema cardiovascular! Però compte perquè tot i que és molt saciant, és una fruita de digestió lenta. Conté molts nutrients bons per a l'organisme i s'ha guanyat el títol de 'la fruita més nutritiva del món'.
- Coneixeu-lo: La pela va del verd al marró fosc, quasi negre, i per dins és d’un color verdós i groguenc, a la part interna, menys la llavor central, no comestible, que és de marró fosc.
- Mengeu-lo: Normalment el consumim cru: laminat, tallat a quarts, a daus o en puré. Però també es pot cuinar, a la brasa, a la planxa o fregit en una tempura.
- Feu-lo servir: Sol, amanit amb oli, sal i pebre, o per elaborar patés vegetals, cremes, guacamole, dips, purés, maioneses, i salses, i com a complement de bols, amanides, arrossos, pastes...
- Guardeu-lo: A la nevera, i no més de quatre dies. Un cop obert, per evitar que s’oxidi, afegiu-hi un raig de llimona a la polpa.
- Trieu-lo: Madur. L’alvocat verd és dur, fibrós i no té gust, en canvi, quan és madur és cremós i en podreu fer puré només amb una forquilla. I que no sigui gaire madur, serà marró per dins.
- Tasteu-lo: Gràcies a la seva textura, ens ajuda a donar cremositat a brownies, batuts, sorbets i cremes de xocolata, sovint, substituint la mantega de la recepta.
- Combineu-lo: Amb peixos com el salmó (típic de makis i uramakis), el llobarro i l’orada, i amb crustacis com les gambes i els crancs. També combina amb arròs, carn i embotits.
- Madureu-lo: En un lloc sense humitat i tapat amb paper de diari, a 20 ºC. Per accelerar el procés, poseu-lo amb una poma o un plàtan en una bossa de plàstic.
- Obriu-lo: Amb un ganivet, longitudinalment, fins que trobeu el pinyol. Feu-hi mitja volta, com si fossin dues meitats d’un envàs. Claveu el ganivet al pinyol i feu-lo girar perquè surti.
- Peleu-lo: Un cop tret l’os, amb les mans, tallant-lo a quarts o amb una cullera per separar la pell. O feu-ne daus i desprès amb una cullera extreure’ls.
