Amb la calor, el consum d’amanides s’incrementa i l’enciam és un dels productes estrella. En termes generals, tenen una quantitat elevada d’aigua (95%) i aporten molt poques calories, a més de ser una font de fibra i alhora sadollants. Les fulles verdes exteriors són les que contenen més vitamines i minerals. D’enciams, però, n’hi ha molts i cal conèixer les característiques de cada varietat per triar la que s’adequa més bé a cada plat i a cada moment. D’entrada, podem optar entre quatre opcions bàsiques: romà o llarg (abans, l’únic), meravella, trocadero (dit, també, francès) i fulla de roure. Les opcions, però, són múltiples.
- Llarg o romà. És un enciam ric en proteïnes i vitamines; té un color verd intens i un gust lleugerament amarg. Combina amb qualsevol tipus d’amanida i com a base d’altres receptes. És de fulles allargades, amb les vores senceres i un nervi central ample, blanc i cruixent. Pot ser de fulla dura, més rugosa i habitual a l’hivern, o de fulla fina, més tendra. Us proposem menjar-ne d’una manera diferent i molt refrescant amb aquesta amanida gelada i olives de Kalamata.
- Meravella. És el segon enciam més popular, després del llarg. Molt gustós i amb fulla curta, de punta vermella, ondulada, amb les vores arrissades i consistents, que formen un cabdell arrodonit i dens.
- Trocadero. De textura més tova. Les fulles verdes són tendres i mantegoses, que poden combinar molt bé amb fruites com el meló i amb uns daus de formatge feta, per exemple, o també aquesta amanida de pinces de cranc amb fruites tropicals i salsa rosa.
- Fulla de roure. Molt vistós, pot ser verd o vermell. De textura fresca, fort i una mica cruixent, el seu gust suau i dolcenc combina bé amb fruita i formatge. També us proposem aquest xopet d’amanida de crudités.
- ‘Lollo’. Un enciam arrissat, que pot ser vermell (rosso) o verd (verde), de gust més amarg. Són d’origen italià i es caracteritzen per la textura suau, el gust amarg i la vistositat al plat. Si us ve de gust un plat de temporada amb una barreja d’enciams, aquesta amanida de tomàquet de Montserrat amb ventresca i oli de romesco és la vostra.
- Iceberg. Amb un aspecte similar a la col, és de fulles grans, rodones i cruixents i té un gust suau. És molt resistent al fred. També és habitual trobar-lo en sandvitxos, hamburgueses o com a guarnició. Una bona proposta per a guarnicions i còctels de gambes o una amanida com aquesta d’escabetx de pollastre.
- Escarola. N’hi ha tot l’any, però sobretot es consumeix a l’hivern. Pot ser de fulles llises o arrissades, amb un color variable, entre el verd i el groc blanquinós. Habitual del xató, té un gust picant i amarg, que combina bé amb vinagres forts i per acompanyar plats de carn guisada. Una idea és aquesta amanida d’escarola, salsa d’ametlles i bacallà.
Si voleu saber com podeu comprar i conservar els enciams, consulteu el nostre decàleg per triar-ne els millors.
