9 plats de llibre

Josep Pla no en tenia cap dubte: "El millor peix del litoral i del Mediterrani és, al meu modest entendre, el corball". I és innegable que el prolífic escriptor nascut a Palafrugell era una veu més que autoritzada pel que fa a qüestions gastronòmiques. El seu llibre 'El que hem menjat' (1972) aplega desenes d'articles sobre la cuina d'arrel popular, especialment l'empordanesa. Hi trobareu referències, entre d'altres, a aquest peix de roca de carn dura i saborosa que el va enamorar.

L'estofat de bou té un paper fonamental a la novel·la negra 'No és feina de dones', escrita per l'autora anglesa P.D. James i publicada l'any 1972. Cordelia Gray, secretària en una agència de detectius, l'utilitza com a argument per posar en dubte la tesi de la policia, que afirma que la víctima -el seu cap- es va suïcidar. El seu raonament, quan veu la marmita sobre el fogó, és d'una simplicitat que el fa irrebatible: quin sentit té preparar un estofat si saps que no estaràs viu per menjar-te'l?

'Res no m'agrada tant / com enramar-me d'oli cru / el pimentó torrat, tallat en tires'. Amb aquests versos, el poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés començava una de les odes culinàries més divertides i suggeridores que es recorden. I és que el pebrot escalivat (i, per extensió, les albergínies i les cebes) són la demostració que el plaer gastronòmic no està renyit amb la senzillesa. Davant d'un bon plat d'escalivada, l'única opció que ens queda és fer com el poeta: 'Cloc els ulls i me'l fot'.

L'autor alemany Günter Grass va arribar a afirmar que la gastronomia és la conquesta més refinada de la civilització humana. Una novel·la seva ('El turbot', 1979) està protagonitzada per un d'aquests peixos plans i de carn ferma. Es tracta d'un personatge que, malgrat la seva condició d'animal, és capaç de parlar i raonar. A nosaltres, el turbot ens agrada acompanyat d'aquesta papillota de tomàquet i de romaní, farigola, sàlvia, espígol i alfàbrega.

Un dels trets distintius del detectiu Pepe Carvalho, creat per l'autor barceloní Manuel Vázquez Montalbán, és la seva passió pel bon menjar: "S'ha de beure per recordar i s'ha de menjar per oblidar", afirmava. Alguns dels seus plats preferits són els fesols amb cloïsses, les patates amb xistorra, la cua de bou estofada de Casa Leopoldo... i l'arròs a banda, que aquí serveix d'acompanyament a un magnífic gall del Penedès. El plat que us proposem hauria fet gaudir, sens dubte, el gran Carvalho.

En el seu llibre 'Afrodita' (1996), ple de referències culinàries, la xilena Isabel Allende parla de la sopa de reconciliació, que té la missió de restituir els lligams trencats a causa d'una baralla. La sopa de pollastre Udon (elaborada amb pasta de miso, soja, xiitakes i fideus) és diferent de la que proposa Allende, però estem convençuts que també serà infal·lible si voleu recuperar una amistat o fer-vos perdonar.

Cada capítol del llibre 'Como agua para chocolate' (1989), de l'escriptora Laura Esquivel, està centrat en un mes de l'any i ve precedit per una recepta típicament mexicana. La del tercer capítol, corresponent al mes de març, és la guatlla amb pètals de rosa. Nosaltres no hi posem pètals, però sí que untem les guatlles amb mel, un dels ingredients presents a la recepta que ens proposa Esquivel.

Qui no ha desitjat, després de llegir 'El gran Gatsby' (1925), anar a una de les espectaculars festes, plenes de jazz i d'excessos, organitzades per aquest jove milionari? El còctel que us proposem segur que hi hauria estat ben rebut. De fet, ens recorda al cóctel preferit de l'autor de la novel·la, el nord-americà Francis Scott Fitzgerald. Es tracta del Gin Rickey, elaborat amb ginebra, suc de llima, almívar i soda.