Que nés, de porca, tota ella. La reina -una d'elles!- de la cuina catalana neix i creix penjada, lluint proteïnes, i va morint a poc a poc, guillotinada per revolucionaris gormands addictes al nostre embotit fetitxe.

Com si fóssim arqueòlegs del gust, ens hem posat a excavar per deixar al descobert els vestigis d'un receptari antic basat en uns productes naturals que, malgrat el pas del temps, conserva tota la seva plenitud.

Gerds, aranyons i festucs es combinen en unes postres llamineres, que Jordi Roca complementa amb un coulant sorprenent.

Per molt que a la carta llegiu que hi serveixen oros i bastos o duelos y quebrantos, no us penseu que en aquest restaurant us hi oferiran exotismes: la primera és una recepta d'origen medieval de la cuina barcelonina i la segona és d'arrels tradicionals castellanes. Aquesta xef i el seu marit són dos enamorats de la cuina casolana elaborada amb el producte fresc que compren a la Boqueria.

L'havíem intuït en pel·lícules d'espies de la guerra freda, però ha estat amb l'arribada d'europeus orientals a casa nostra que l'hem conegut de debò. Tres botigues ens descobreixen la cuina de Rússia, Bulgària i Hongria.