Receptes per triomfar

Siguem sincers. La sopa, per més bona que sigui, no sol ser un plat amb gaire glamur. No és que la Mafalda tingués raó, és que, senzillament, no acostumem a posar-ne quan vénen convidats ni quan volem triomfar amb el menú. Ara bé, la cosa canvia completament si, a l’equació, hi afegim l’element internacional. I, encara més, si, en comptes de fer-la amb fideus o galets, hi posem marisc. Per això estem convençuts que, amb aquesta sopa de marisc amb llet de coco, triomfareu. L’elaboració és força ràpida i senzilla; només haureu de tenir en compte que, una horeta abans de preparar-la, cal barrejar suc de llimona, comí, paprika, all, sal i pebre negre i afegir-ho al marisc, que s’impregni bé, i deixar-ho una hora a la nevera.

El capipota és un d’aquests plats que hauríem de reivindicar més sovint. Potser no agrada a tothom, però no per això hem de deixar que es perdi. Per això, us proposem aquest platàs. Uns 'cromesquis' amb capipota. Comencem pel principi. Els cromesquis són com croquetes, però sense l’arrebossat final. En aquest cas, a més, optem per fer les boles de capipota a l'estil tempura. Això aportarà un sabor més suau que contrastarà amb la intensitat del farcit. I sí, agradaran fins i tot als detractors d’aquest mític esmorzar de forquilla.

Hi ha plats que es fan en un tres i no res i sempre triomfen. El bistec tàrtar n’és un. Ara bé, per més ràpida que sigui l’elaboració, cal cuidar tots els detalls. D’entrada, és molt important escollir el tros adequat de carn. Nosaltres us recomanem rellom de vedella o bou i, sobretot, dir-li al vostre carnisser de confiança que voldreu fer-ne un tàrtar. Ell o ella us sabrà aconsellar. El següent pas és seguir fil per randa les instruccions per fer la salsa. Com podem acabar-lo? Nosaltres optem per un ou de guatlla. Sempre és una bona opció.

Fer un bou a la borgonyona ‒boeuf bourguignon, en francès‒ ja és, d’entrada, una bona opció si voleu triomfar. Es tracta, com sabem, d’un plat molt conegut a França que es va popularitzar, sobretot, a partir de la dècada dels seixanta del segle passat. En aquest cas, però, nosaltres us proposem una versió una mica diferent: que el serviu dins d’una pasta fullada. Us animeu? Un consell: abans de posar-lo al forn, pinteu la pasta de full amb ou batut i una cullerada de nata líquida. D’aquesta manera, quedarà més daurat i cruixent. 

Sushi. Un altre plat que, només per la seva lenta i delicada elaboració, ja hauríem de sortir de la cuina entre aclamacions. Nosaltres, però, hem decidit complicar-nos una mica més la vida. Que sí, que el sushi ‒sigui maki, futomaki, nigiri o uramaki‒ és boníssim, però de tant en tant està bé canviar una mica, oi? Per això us proposem uns maki de cranc i remolatxa. La diferència és que la remolatxa, en comptes d’utilitzar-la per al farcit, ens servirà per donar gustet a l’arròs. A dins, hi posarem cranc, cogombre i unes branquetes de cibulet. Està per llepar-se’n els dits.

Replicar qualsevol recepta de la gran Carme Ruscalleda és un triomf assegurat, però ja esteu veient que ens agrada complicar-nos una mica la vida, oi? I, alhora, reivindicar els plats de sempre. Per això, hem decidit acabar el receptari amb un entrepà. Això sí, de ‘pulled pork’. Una tècnica per cuinar el porc (marinat amb espècies) durant 10 o 12 hores i a baixa temperatura. L’objectiu? Que el col·lagen de la carn es trenqui i quedi una carn sucosa i molt tendra, que s’esmolli només de tocar-la. Es tracta d’una tècnica originària dels Estats Units, però n’hi ha versions similars en altres països, com a Mèxic, Colòmbia i Veneçuela. Un cop fet el ‘pulled pork’, acompanyeu-lo d’una bona salsa barbacoa casolana. Tot, damunt d’una bona barra de pa.