Per fi s'acaba el 2020. Un any estrany, difícil i que, probablement, mai no oblidarem. L'any de la covid-19, de les mascaretes, del gel hidroalcohòlic, de les distàncies de seguretat, del confinament, dels bars i restaurants tancats... Un any que ens ha posat a prova. Ara bé, també hem après algunes coses. No, l'esperit de les tasses de Mr. Wonderful no ens ha posseït. Només volem intentar ser una mica positius, que, de tant en tant, no va malament. O això diuen.
- Durant els mesos de confinament vam aprendre que els pagesos i les pageses mai no ens han fallat i mai no ens fallaran. Quan tots estàvem confinats a casa i pràcticament ens barallàvem per anar a tirar les escombraries, hi havia un sector, el primari, que no es podia permetre no treballar. Van passar de ser injustament invisibles a convertir-se en els herois del rebost.
- Aquells mateixos mesos vam aprendre que, tot i que potser feia temps que no hi anàvem, al comerç de proximitat ho tenim tot. Carn, fruita, verdures, peix... I que hi són per ajudar-nos. Molts botiguers i botigueres es van convertir en les úniques persones externes al nostre nucli de convivència que vèiem de tant en tant.
- Hem après a cuinar. Tots coneixem algú (no direm noms, però sabem qui sou) que amb prou feines sap encendre el foc. Gent que posa la pizza al forn sense escalfar-lo. Gent que bull la pasta amb tan poca aigua que els macarrons malden per cuinar-se. Gent que sobreviu de plats precuinats, menjar a domicili o tàpers de la mare. Doncs bé, si una cosa bona va tenir el confinament és que tota aquesta gent, sobretot a l'inici, quan no hi havia ni llocs de menjar per emportar-se (take away), van haver de posar-se les piles i aprendre quatre coses bàsiques si volien sobreviure. Potser la cuina els seguirà fent mandra, d'acord; però ara, com a mínim, no són tan sapastres.
- I, en paral·lel a tot això, hem après que el forn existeix. Que no és un armari més. L'hem encès i hem cuinat molt. Moltíssim. Per damunt de les nostres possibilitats. Pa, magdalenes, pastissos, galetes... Visca la rebosteria!
- També hem après que es pot treballar a casa mentre cuines tres àpats al dia, atens el repartidor del Bonpreu que et porta la compra i et poses la mascareta amb les ulleres sense que s'entelin. Això sí que era missió impossible, i no les pel·lícules d'en Tom Cruise!
- Hem après que els bars i els restaurants formen part de la nostra vida, del nostre dia a dia. Perquè quan els han tancat els hem trobat molt a faltar. El cafè ràpid abans d'anar a la feina, el dinar amb la família, el vermut dels diumenges amb els amics, el sopar romàntic... Què seria de nosaltres sense ells?
- Hem après (o ens hem acostumat) a utilitzar el servei en línia tant per demanar que ens portin la compra a casa com per demanar menjar del nostre restaurant preferit. Quants de vosaltres s'ha acostumat, des de fa mesos, a fer comandes per Internet a la carnisseria o ha optat per capses de fruita i verdura de proximitat? Sense parlar, evidentment, del take away, que, definitivament, ha vingut per quedar-se. Fins i tot, de restaurants amb estrella Michelin!
- I, finalment, hem après (o recordat) que la cuina és una molt bona manera de cuidar els que més estimem.
