És evident que el preu de l’oli bo, oficialment anomenat d’oliva verge extra, ha pujat molt. La concatenació de collites pèssimes n’és la causa principal. Mai no plou a gust de tothom, però aquest cop no ha plogut gairebé enlloc i ha fet massa calor arreu. Total, molts productors les passen magres, només alguns que han tingut sort o reg i temperatures adequades durant la floració es guanyen bé la vida, i els consumidors paguem l’oli al doble de preu que fa tres o quatre anys.
“Caram –deveu pensar–, això és moltíssim!” En tant per cent, sí, però la despesa real no és significativa. Ho he comptat i, tenint en compte que gastem uns tres quarts de litre d’oli d’oliva per capita al mes, la diferència que ens suposa fer servir sempre oli d’oliva verge extra en lloc de refinats equival, més o menys, al preu d’estalviar-nos un refresc ensucrat o un parell de peces de brioixeria industrial al mes per persona. I, si ho comparem amb substituir-lo tot per l’encara més econòmic i insuls oli de llavors, tan sols que en un àpat, en comptes de salmó de la quinta punyeta, mengem uns seitons de la costa deliciosos, ja haurem cobert la diferència del cost amb escreix.
Vull dir que, per desgràcia, cada vegada ens pot ser més difícil arribar a final de mes, però no és per culpa de l’oli. Paga la pena deixar de malgastar una mica per invertir en aquesta garantia de salut, de sostenibilitat i de plaer gastronòmic que és el suc cru d’olives de la nostra terra.
La millor notícia és que, contra el que alguns es temien, l’episodi ha demostrat que molta gent del país sap perfectament el que us he explicat i no renunciarà a aquest privilegi de proximitat que tenim la sort de gaudir.
Però és que, com explicava l’altre dia a Reus a la gent del ram, fins i tot podem veure-ho com una oportunitat. Ens hem afartat de dir que l’oli bo és or líquid, però sembla que alguns ho dubtaven perquè, dissortadament, vivim en una societat que confon valor i preu. Aquesta malaltia és tan severa que arribem a gaudir més d’una cosa si la sabem més cara; s’ha demostrat científicament.
Això no ha de significar barra lliure per als preus, però sí per consolidar el prestigi de l’oli ben fet a casa nostra. Tots hem d’estar orgullosos de tenir-ne, a casa i al restaurant, de tipus i varietats diferents, i de cupatges, maduracions, orígens i productors diversos. Voler-lo assaborir i diferenciar és qüestió de cultura, de bon gust. Aquestes festes, doncs, una ampolla d’oli pot ser un regal excel·lent.
