8 maneres originals de fer crema cremada
Us proposem vuit receptes diferents per celebrar Sant Josep amb les postres més dolces!
CUINA.CAT
14/03/2018Possiblement, la crema cremada és el dolç més famós de la nostra cuina i un dels principals actius gastronòmics de Catalunya. Avui en dia, en trobem durant tot l'any a la carta de postres de molts restaurants, però antigament era típic menjar-ne només el 19 de març, dia de Sant Josep. Hi ha constància que ja existia a l'època medieval. La seva popularització creixent ha propiciat que se'n facin diverses adaptacions i que sigui utilitzada com a base d'altres productes, com ara licors, torrons i gelats.
La clàssica crema cremada
La clàssica crema cremada
Comencem, com no podia ser d'una altra manera, amb la crema cremada de tota la vida. Conserveu per sempre aquests ingredients a la memòria: llet sencera, canyella, rovells d'ou, sucre, midó de blat de moro (Maizena), sucre i la pela d'una llimona. Amb això, tindreu l'èxit assegurat. Per conferir a la capa de sucre aquella textura cruixent tan irresistible, us caldrà una pala de cremar, que podeu adquirir per un preu força raonable (uns 10 euros).
Xopets de crema cremada Becky Lawton
Xopets de crema cremada
Aquesta recepta és pràcticament idèntica a l'anterior. Només varien dues coses, més enllà de la presentació. D'una banda, renunciem a la capa de sucre cremat. Però ho compensem amb una altra 'delicatessen': unes tires de caramel que prepararem posant sucre en un cassó a foc lent fins que adquireixi un to daurat brillant. Si voleu, podeu enriquir els xopets amb algun puré de fruita, ja sigui de maduixa, de pinya, de fruita de la passió... O del que més us agradi!
Escuma de crema cremada
Escuma de crema cremada
La singularitat d'aquestes postres rau en la seva textura untuosa i alhora volàtil. La principal novetat respecte a la recepta original és la nata líquida. En canvi, no hi posem el midó de blat de moro, que és un agent espessidor. Per tal que el resultat quedi encara més gustós, aromatitzeu la llet durant unes hores amb la canyella i la pell de la llimona.
Crema cremada de festucs amb fruites vermelles Becky Lawton
Crema cremada de festucs amb fruites vermelles
Fa uns dies parlàvem del festuc, una fruita seca energètica i antioxidant, i us presentàvem aquesta recepta. Aquesta adaptació de la recepta tradicional destaca per una consistència més gran i un punt gairebé cruixent. A l'hora de servir les cassoletes, poseu-hi una mica de xocolata desfeta per sobre. I decoreu-ho amb unes fruites vermelles –com ara nabius, gerds i groselles–, totes riques en antioxidants.
Crema cremada en tres textures
Crema cremada en tres textures
No en teníeu prou amb una textura? Doncs aquí us en proposem tres! La primera: la clàssica crema cremada, que ja hem repassat a la primera recepta i que segellem amb una pala de cremar. La segona: el pa de pessic de canyella sucat amb crema. I la tercera: l'escuma de crema. Tot plegat, ho refresquem amb uns gerds i una mica de pell de llima ratllada.
Crema cremada de carbassa
Crema cremada de carbassa
Són unes postres ideals per fer a la tardor, que és quan la carbassa assoleix la plenitud. De fet, podeu substituir-la pel moniato, un tubercle que també és típic d'aquesta època. Gemma Clofent ens explica que la textura resultant recorda més la 'crème brûlée' que la crema cremada. Per cert, la 'crème brûlée' és una adaptació francesa de la nostra recepta tradicional que es cou al bany maria, es fa amb ous sencers i nata i s'aromatitza amb vainilla.
Mousse de crema cremada Gemma Clofent
Mousse de crema cremada
La 'mousse' és un tipus de preparat originari de França que destaca per una textura esponjosa. És, doncs, una manera de fer més lleugera la crema cremada, que, de vegades, després d'un àpat massa contundent, pot arribar a embafar. Perquè tingui més estabilitat, fem servir una base de pa de pessic.
Tàrtar dolç de maduixes amb gelat de crema cremada
Tàrtar dolç de maduixes amb gelat de crema cremada
Una de les maneres més delicioses que hi ha de degustar la crema cremada és en forma de gelat. En aquest cas, és la culminació d'una copa de maduixes que reguem amb suc de taronja sanguina, una mutació natural de la taronja que es caracteritza per un color carmesí i un sabor que recorda el del gerd.
En vols més?
Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 35.000.
© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.
Amb la col·laboració de: 
Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Cuina.cat
Inscriu-te al newsletter de Cuina i uneix-te a la nostra gran família. Ja som més de 35.000.