Coca dolça de flocs

Tipus de plat Postres

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegana Sense
lactosa

Ingredients

1 poma
1 codony
Codony
És una fruita característica de la tardor, produïda per un arbre originari de la regió de l’Iran que van portar a la Mediterrània els perses, que el tenien com a símbol de l’amor i la fertilitat.

En fresc té la pell fina i la polpa aspra, per la gran quantitat de tanins que presenta, que són els responsables del seu ràpid enfosquiment en tallar-lo. Per sort, la cocció els descompon i fa la fruita comestible.

De fet, aquesta ha estat, des de sempre, la manera de consumir-lo. Una forma que, a partir del nom portuguès del fruit ('marmelo'), va donar origen a la paraula 'melmelada', que denomina genèricament els preparats cuits de fruita i sucre.

El codony, però, presenta unes quantitats molt importants de pectina (component espesseïdor) i el procés es pot forçar fins a arribar a obtenir el codonyat, de textura granelluda i estat sòlid.
1 plàtan
Plàtan
Fruit del plataner, planta tropical emparentada amb les orquídies, tingut per originari de Malàisia, però present també a l’Índia, on una llegenda similar a la d’Adam i Eva l’associa amb l’origen dels humans. De mida més o menys gran, els fruits s’agrupen en gotims, que, a la vegada, es divideixen en 'mans' d’unes quantes unitats, tot plegat penjant de l’arbre amb els plàtans mirant cap amunt.

Estès després a les zones càlides de tot el món, va ser a principis del segle XX, amb la millora dels transport, quan aquesta fruita es va popularitzar arreu del món i va passar a ser un recurs permanent del nostre rebost, gràcies a la producció contínua i a la millora dels processos de maduració i conservació.

Mentre que als països tropicals certes varietats de plàtan han entrat a la cuina, a casa nostra el consum sol ser directe, amb certs usos en pastisseria.
1 culleradeta de pela de taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
ratllada
un grapat de panses
un grapat d’avellanes
1 got de flocs de civada
2 gots de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
1 cullerada d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
2 gots d’aigua o de suc de fruita
canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
en pols
sal

Coca dolça de flocs Becky Lawton

Ingredients

1 poma
1 codony
Codony
És una fruita característica de la tardor, produïda per un arbre originari de la regió de l’Iran que van portar a la Mediterrània els perses, que el tenien com a símbol de l’amor i la fertilitat.

En fresc té la pell fina i la polpa aspra, per la gran quantitat de tanins que presenta, que són els responsables del seu ràpid enfosquiment en tallar-lo. Per sort, la cocció els descompon i fa la fruita comestible.

De fet, aquesta ha estat, des de sempre, la manera de consumir-lo. Una forma que, a partir del nom portuguès del fruit ('marmelo'), va donar origen a la paraula 'melmelada', que denomina genèricament els preparats cuits de fruita i sucre.

El codony, però, presenta unes quantitats molt importants de pectina (component espesseïdor) i el procés es pot forçar fins a arribar a obtenir el codonyat, de textura granelluda i estat sòlid.
1 plàtan
Plàtan
Fruit del plataner, planta tropical emparentada amb les orquídies, tingut per originari de Malàisia, però present també a l’Índia, on una llegenda similar a la d’Adam i Eva l’associa amb l’origen dels humans. De mida més o menys gran, els fruits s’agrupen en gotims, que, a la vegada, es divideixen en 'mans' d’unes quantes unitats, tot plegat penjant de l’arbre amb els plàtans mirant cap amunt.

Estès després a les zones càlides de tot el món, va ser a principis del segle XX, amb la millora dels transport, quan aquesta fruita es va popularitzar arreu del món i va passar a ser un recurs permanent del nostre rebost, gràcies a la producció contínua i a la millora dels processos de maduració i conservació.

Mentre que als països tropicals certes varietats de plàtan han entrat a la cuina, a casa nostra el consum sol ser directe, amb certs usos en pastisseria.
1 culleradeta de pela de taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
ratllada
un grapat de panses
un grapat d’avellanes
1 got de flocs de civada
2 gots de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
1 cullerada d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
2 gots d’aigua o de suc de fruita
canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
en pols
sal

Preparació

Peleu i talleu la fruita a quadrats d’1 cm. Afegiu-hi una mica de sal i canyella.
Poseu-ho en un bol força gran. Afegiu-hi els flocs de civada, la farina, la pela de taronja i la fruita seca.
Barregeu-ho bé i afegiu-hi l’oli i l’aigua. Esteneu-ho en una plata de forn i enforneu-ho a foc baix, 30 min.

Preparació

També et pot interessar

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Menú de la setmana del 22 al 28 d'abril

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Tenochtitlán, el centre del món asteca