D’on surt la idea de crear un blog dedicat a la cuina de tàper?
El blog va néixer de manera casual, a partir de dos interessos personals: la comunicació a la xarxa i l’afició per la cuina. A la feina vam crear el que vam anomenar ‘els dilluns dolços’, en els quals cada setmana un company de feina compartia unes postres amb els altres, i jo vaig decidir crear un blog per compartir les receptes d’aquestes postres, i a poc a poc vaig anar recollint també els meus tàpers i els dels meus companys.
No és molt avorrit, menjar cada dia amb tàper?
No, no és molt avorrit menjar cada dia amb tàper, és molt avorrit menjar cada dia el mateix, ja sigui a la feina o a casa. Per això, cal variar molt, agafar idees per aquí i per allà, i portar-les a les carmanyoles. També hi ajuda planificar amb una mica d’antelació el que portaran els nostres tapers, i no improvisar gaire.
Podem preparar qualsevol aliment per posar al tàper, o hi ha algun límit?
De fet, gairebé totes les preparacions són aptes per al tàper, excepte els aliments crus per la possible proliferació de bacteris en el transport. En aquest cas, com la maionesa, és millor prescindir-ne o utilitzar-ne una de comercial. Les carns vermelles a la planxa tampoc no resisteixen bé el pas de les hores ni el reescalfament, encara que si abans de posar-les al microones els afegim una mica de llimona o d’oli i les escalfem amb el tàper parcialment cobert aconseguirem una textura més acceptable. Els arrebossats són ideals per a tàpers freds; si els reescalfem, perdran una mica el cruixent. I malgrat que no solem emportar-nos sopes ni cremes, aquestes també poden anar als nostres tapers, sempre que tinguin un tancament ben hermètic.
La cuina del tàper és sempre cuina ràpida? O podem fer guisats?
La cuina de tàper és habitualment una cuina ràpida perquè normalment la fem el dia abans d’emportar-nos el tàper, després que tornem de la feina, cansats. Però, per descomptat, els tàpers accepten preparacions llargues, i els guisats són perfectes per emportar-nos-els. De fet, recomano preparar guisats el cap de setmana i, a més, preparar-ne més quantitat, per poder congelar un o dos tàpers, que de ben segur ens resoldran un àpat a la feina un dia d’aquells que no tenim ni temps ni ganes de cuinar.
En què s’ha basat per triar les receptes que surten al llibre?
Les receptes que proposo en el llibre són totes resultat de l’experiència personal. Són receptes senzilles, econòmiques i sanes, que crec que tothom es pot animar a fer, siguin quines siguin les seves capacitats a la cuina. Bàsicament volen ser idees per animar a variar els tàpers i evitar l’avorriment i la desmotivació per emportar-se dinars saludables a la feina. Si ens alimentem bé, la nostra salut ens ho agrairà.
Proposi’ns un primer, un segon i unes postres per endur-nos demà a la feina.
Tot i que generalment tendim a emportar-nos un tàper únic a la feina, el cert és que variar i també emportar-nos altres dies un primer i un segon farà que menjar de tàper no sigui gens ni mica monòton. Per això en el llibre també proposo ‘duo de tapers’. Per demà us proposo unes espirals de pasta amb pesto i tonyina amb verdures i salsa de soja. De postres, un iogurt amb confitura de mango casolana.
‘L’hora del tàper. Receptes senzilles i saludables per menjar fora de casa’
RBA-La Magrana. 2014.
144 pàg.
15 €.
