10 plats sense lactosa

Un plat casolà i tradicional. D'aquells que no poden faltar en una dieta equilibrada. I és que les llenties són dels nostres llegums preferits, especialment quan van acompanyats de carn de vedella estofada amb xoriç, cansalada i hortalisses com pebrot, pastanaga, tomàquet... Com a afegit, i per variar, us proposem posar-hi col kale, més cruixent que l'habitual. Simplement, irresistible.

Heu tastat mai el tauró? Diuen que té gust de pollastre, o així ho mencionen a les pel·lícules... El caçó, que generalment es menja adobat en espècies, el fareu a la planxa a rodanxes fines per anar fent capes amb patata bullida, creant un timbal de color blanc i groc. Per acompanyar-lo, podeu fer servir un romesco. Aquesta salsa amb tomàquet, all, nyora, avellanes i pa està espectacular.

Unes postres fàcils de preparar a les quals afegireu llet de soja (també pensant en els vegans) i una bona cullerada de cafè, que impregnarà el flam de la seva aroma i el seu gust. Només caldrà que ho poseu en motlles caramel·litzats fins que es dissolgui bé la barreja, i a reposar. Mireu d'acompanyar el flam amb una mica de nata.

Un arròs que fa goig només de veure'l. Ens hem proposat aprofitar al màxim el bacallà, motiu pel qual afegireu lloms de bacallà dessalat fent-ne diferents retalls i les tripes, que haureu deixat prèviament en remull. Els menuts també mereixen una oportunitat, encara més, amb un arròs fet amb safrà, faves i un brou de peix espectacular.

Carme Ruscalleda us proposa aquest carbassó i ceps al forn amb cues de gamba amb unes pinzellades de romesco, salsa icònica catalana, en aquesta ocasió preparada amb all negre. L'all tradicional se sotmet a un procés de fumat pel qual s'ennegreix i perd el 97% de l'aroma. El gust és una mica dolç, amb una barreja de matisos salats, i la textura és tendra i molt suau. Original del Japó, és una alternativa saludable, ja que té totes les propietats nutricionals de l'all, multiplicades per deu. ​

Gaudim dels rogers de roca, comprats al mercat, amb aquest espectacular suquet amb patates i ceba de Figueres. Aprofitant els caps i les espines del peix, i amb un raig de Brandi, tomàquet madur, ceba, porro i pastanaga, fareu una salsa d'aquelles que us obliguen a comprar dues barres de pa. Els rogers, però, els fareu en una paella antiadherent. Mireu d'afegir al plat unes fulles de fonoll fresc per tal d'aportar-hi un toc lleugerament aromàtic.

Generalment, les mongetes se solen preparar amb carn, però al País Basc i a Astúries hi ha força tradició de cuinar les 'pochas' amb mol·luscs, concretament amb rossellones (també anomenades xirles), les quals, cuites al vapor, són molt consumides, menjades d'aperitiu, entre glop i glop. Aquí és tradició fer-les servir als arrossos de peix i de peix i carn, als suquets, a les sarsueles o en cuinats mariners tradicionals. La rossellona té la closca més llarga d'un costat que de l'altre, amb unes estries transversals blanquinoses, i viu a poca profunditat, a la part sorrenca de vora la platja, on de ben segur us agradaria gaudir d'aquests llegums amb el seu sofregit de tomàquet, ceba i pebrot. Mireu d'afegir-hi julivert fresc picat pel damunt