Ens agrada la pasta... llarga

Per acompanyar la pasta llarga, la carbonara, d'origen romà, es fa amb ous, pebre negre, pecorino, ceba i cansalada. Per a horror dels italians, a casa nostra l'hem pervertit amb nata i bacó. El xef David Caballero també hi afegeix tòfona negra ratllada, i formatge parmesà. Un clàssic irresistible i fàcil de preparar.

Un plat que és de tot, menys avorrit. Per demostrar que la pasta és un plat molt versàtil, us recomanem que la prepareu amb el que els italians denominen 'fruites del mar': marisc i cefalòpodes. I és que els musclos són molt més que un bon aperitiu o primer plat que combina, sorprenentment per a uns quants, molt bé amb la pasta i la crema de safrà i nata líquida. Els pistils de safrà es comercialitzen secs, i és recomanable escalfar-los lleugerament, al forn o a la mateixa paella on es couran, perquè desprenguin més aroma i sabor.

 

La pasta a l'amatriciana és una molt bona opció per als amants de la carn i les salses a base de tomàquet si ja esteu cansats, sense desmerèixer, de la bolonyesa de sempre. Feta a base de ceba, tomàquet i galtes de porc, és una de les salses més clàssiques de la cuina italiana; la recepta original està dipositada al tribunal d'Amatrice, un poble a prop de Roma, que és on es va crear. És apta per a tota mena de pastes i molt fàcil de fer, però si es vol respectar la recepta original italiana, la salsa amatriciana sempre es fa amb espaguetis. Bon profit!

 

El pesto és una salsa genovesa feta amb una picada d'all, pinyons, pecorino i parmesà, barrejats amb oli d'oliva, sal i fulles d'alfàbrega. És un dels acompanyaments més tradicionals dels plats de pasta llarga, d'aquells que no falla mai a una bona 'trattoria' italiana. Us recomanem que, per variar una mica, el prepareu amb una pasta fresca del tipus tagliatelline, lleugerament més gruixuda que els espaguetis.

 

En Carles Tejedor es va proposar portar la pasta fresca a la nostra gastronomia amb una de les salses més icòniques de Catalunya, el romesco. I és que, acompanyat de verduretes com l'espàrrec, el carbassó i el tomàquet, la pasta brilla més mai. I encara més si hi afegiu unes múrgoles... Tot un descobriment!