Variant catalana —associada a les fires on s’han venut des de sempre— del preparat àrab que, al llarg del segle XVI, va donar origen, entre d’altres, al 'guirlache' aragonès, el 'nougat' francès o el torró dur del nostre Nadal. Amb tres diferències. La primera, que, a diferència del 'nougat' o el torró, es fa només amb mel i sucre. La segona, que aquí les ametlles es posen crues i sense pelar, al principi de la cocció, i no s’incorporen, com en els altres casos, un cop feta la pasta. I la tercera, que les ametlles se separen entre elles en calent, tot posant-les damunt d’un marbre, en comptes de deixar que facin una massa compacta, més o menys elàstica, amb la pasta que les engloba. El resultat són les ametlles recobertes de caramel i, a diferència dels confits, de superfície irregular, que se solen envasar en bosses de cel·lofana.