Que cada vegada dediquem menys temps a cuinar té repercussions en la tradició gastronòmica, però també en la nostra salut, en la cultura, en la sobirania alimentària i, fins i tot, en la geografia humana i econòmica del país.
Cada dia cuinem menys a casa, sí, però també a les escoles, als hospitals... i als restaurants. Us sorprèn? Ens agradi o no, falten professionals de tots els oficis. No hi ha prou fusters, lampistes, metges, pescadors, infermers, pagesos ni cambrers. Ni cuiners. Pot estranyar a algú, deia, perquè veient la televisió o les flamants facultats de gastronomia pot semblar que fer de cuiner està més de moda que mai. No és així, i entre les causes hi ha els horaris i el sou, però no només això.
Ara, si cada cop mengem més de restaurant i molts restaurants cuinen menys, com s’ho fan? Doncs com nosaltres, comprant el menjar precuinat. A més de l’anomenada quarta gamma, que són els ingredients nets, pelats i tallats, cada vegada més locals fan servir la cinquena gamma, el plat acabat que només cal escalfar.
Hi ha algú que encara pensi que tots els canelons són casolans? El govern francès es va adonar fa anys d’aquesta tendència i, preocupat per la imatge de la seva restauració, va impulsar un segell que distingís els plats que s’havien cuinat al restaurant. No va funcionar. Deu anys després, planteja que cal identificar els plats que no s’han confeccionat a l’establiment. Tampoc no serà fàcil, però sembla l’opció correcta.
No cal dir que de productes d’altres se n’han ofert sempre: el pa, els embotits, el formatge... Seria absurd creure que algú pugui fer-s’ho tot: també l’oli? La farina? Com és evident que hi ha croquetes precuinades millors que les casolanes!
Però no és el mateix llogar una orquestra que un discjòquei. Millors o pitjors, la música, el teatre i la cuina en directe són una altra cosa. Per evitar que ningú pugui enganyar-nos cantant amb playback, caldrà etiquetar també aquí.
Benvinguda la cinquena gamma explícita si permet salvar cases de menjars als barris i als pobles, però hauríem de ser estratègics perquè aquests precuinats es facin amb productes del país i reflecteixin la diversitat local de la nostra gastronomia. Ja hi hem pensat, en això? Pot ser una oportunitat econòmica, a més. Perquè, quan només ens quedin cadenes d’altres cultures alimentàries, per bones que ens semblin, serem més pobres, més rucs i més avorrits. Com ja va dir en Manolo: “Salvem els plats”. Encara que siguin de cinquena gamma.
