El fenomen no és nou. El 1907, el restaurant Miramar, de Barcelona, ja s’anunciava a La Vanguardia amb el reclam “Cada dijous i festius, el plat de moda, cannelloni”. Sempre hi ha hagut usos, maneres i costums que han estat en voga durant un temps o en un país determinat –que és com el diccionari defineix el concepte moda.
I, en l’àmbit de la gastronomia, sempre hi ha hagut productes, plats, restaurants, estils o dietes que, pel que sigui, a partir d’un cert moment, desperten l’interès general, i són buscats i assaborits cada cop per més gent durant un període de temps. És aquesta orientació o corrent que es desenvolupa a l’interior d’un grup –com també ens explica el diccionari– el que anomenem tendència.
'Pescaclics'
No, el fenomen no és nou, però darrerament s’ha potenciat. La globalització comunicativa, el desig malaltís d’estímuls, el seguiment dels influents i el nou gregarisme que promouen les xarxes socials –la necessitat d’imitar allò que veiem a Instagram o a TikTok– ho ha estimulat. També, la fabricació compulsiva de notícies per part dels mitjans en línia, amb els consegüents titulars i formats ‘pescaclics’ en què la simplificació categòrica del tipus “Els 50 millors...”, “Els 10 imprescindibles...”, “Els 5 que no et pots perdre...” triomfa. Aquestes notícies acaben esdevenint profecies autoacomplertes; és a dir, pel mateix fet de dir que tal o qual cosa serà la nova tendència, promouen que ho sigui.
Fa temps que a Alícia ens vam adonar que, fóssim més o menys escèptics amb aquestes dinàmiques culturals tan aparentment conjunturals, per incidir positivament en els hàbits de consum de la societat, a més de la tecnologia alimentària i la ciència nutricional rigorosa, havíem de detectar, controlar i aprofitar els estímuls que feien que la gent comencés a menjar una determinada fruita, deixés de menjar un nutrient concret o busqués desesperadament una tal preparació. Per això vam muntar un observatori permanent de tendències, per entendre’n les dinàmiques i els interessos.
Perquè d’interessos a controlar les dinàmiques, n’hi ha, no siguem ingenus. Algú es beneficia del fet que de cop ens vingui més de gust tal cosa en lloc d’una altra, i algú també en pot sortir perjudicat, nosaltres directament o el nostre entorn. Per això podem continuar consumint i explicant tendències, és clar, però amb una mica de consciència. Perquè és més divertit tenir criteri. I convenient.
