Llaminadures naturals deshidratades

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Vegana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

1 kiwi
Kiwi
Fruit originari de la Xina, on ja era conegut i consumit cap a l’any 1000 aC. Però va caldre esperar fins a principis del segle xx perquè arribés a Nova Zelanda —on va ser millorat—, i fins a mitjan segle xx per a la seva difusió mundial. Batejat primer com 'grosella de la Xina', la necessitat d’un nom comercial i la semblança llunyana amb l’ocell símbol d’aquell país, el kiwi, va fer que rebés aquest nom. Recomanable tant per les seves qualitats nutritives —té més vitamina C que la taronja— com pel fet que madura un cop s’ha collit. A la nostra voluntat. Aturat pel fred, el procés es reprèn en posar-lo a temperatura ambient. Fins i tot es pot accelerar, posant-lo en una bossa amb una poma o una banana. Les llavors negres que envolten el cor de color clar són comestibles, però cal eliminar-les si en fem suc perquè, triturades, amarguegen.
1 taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
1 pera
Pera
Fruita d’un arbre parent del roser i l’ametller, originari d’Àsia Central, d’on va passar a l’Orient Mitjà i a Europa. Avui té centenars de varietats (d’estiu, de tardor i d’hivern), que es van succeint als nostres mercats, sobretot en tractar-se d’una fruita que, com el plàtan i l’alvocat, no s’ha de collir completament madura, per evitar que la polpa es torni farinosa o granulada, en ambdós casos poc agradable de menjar.
1 pinya
100 g de maduixes
Maduixes
El creuament natural de dues maduixeres de bosc que, el 1714, va fer el botànic François A. Frézier es considera l’origen de les actuals maduixes i maduixots, que, al Maresme, han trobat un microclima excel·lent per al conreu. La base de la flor és la part que engruixeix i agafa el color i la forma típics de la part comestible. A la superfície, queden les llavors, que cal eliminar al màxim, per evitar que la polpa s’aigualeixi. En ser una fruita que suporta poc la cocció, sol consumir-se en cru, ensucrada o amb nata o iogurt.
1 poma
1 plàtan
Plàtan
Fruit del plataner, planta tropical emparentada amb les orquídies, tingut per originari de Malàisia, però present també a l’Índia, on una llegenda similar a la d’Adam i Eva l’associa amb l’origen dels humans. De mida més o menys gran, els fruits s’agrupen en gotims, que, a la vegada, es divideixen en 'mans' d’unes quantes unitats, tot plegat penjant de l’arbre amb els plàtans mirant cap amunt.

Estès després a les zones càlides de tot el món, va ser a principis del segle XX, amb la millora dels transport, quan aquesta fruita es va popularitzar arreu del món i va passar a ser un recurs permanent del nostre rebost, gràcies a la producció contínua i a la millora dels processos de maduració i conservació.

Mentre que als països tropicals certes varietats de plàtan han entrat a la cuina, a casa nostra el consum sol ser directe, amb certs usos en pastisseria.

Llaminadures naturals deshidratades

Ingredients

1 kiwi
Kiwi
Fruit originari de la Xina, on ja era conegut i consumit cap a l’any 1000 aC. Però va caldre esperar fins a principis del segle xx perquè arribés a Nova Zelanda —on va ser millorat—, i fins a mitjan segle xx per a la seva difusió mundial. Batejat primer com 'grosella de la Xina', la necessitat d’un nom comercial i la semblança llunyana amb l’ocell símbol d’aquell país, el kiwi, va fer que rebés aquest nom. Recomanable tant per les seves qualitats nutritives —té més vitamina C que la taronja— com pel fet que madura un cop s’ha collit. A la nostra voluntat. Aturat pel fred, el procés es reprèn en posar-lo a temperatura ambient. Fins i tot es pot accelerar, posant-lo en una bossa amb una poma o una banana. Les llavors negres que envolten el cor de color clar són comestibles, però cal eliminar-les si en fem suc perquè, triturades, amarguegen.
1 taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
1 pera
Pera
Fruita d’un arbre parent del roser i l’ametller, originari d’Àsia Central, d’on va passar a l’Orient Mitjà i a Europa. Avui té centenars de varietats (d’estiu, de tardor i d’hivern), que es van succeint als nostres mercats, sobretot en tractar-se d’una fruita que, com el plàtan i l’alvocat, no s’ha de collir completament madura, per evitar que la polpa es torni farinosa o granulada, en ambdós casos poc agradable de menjar.
1 pinya
100 g de maduixes
Maduixes
El creuament natural de dues maduixeres de bosc que, el 1714, va fer el botànic François A. Frézier es considera l’origen de les actuals maduixes i maduixots, que, al Maresme, han trobat un microclima excel·lent per al conreu. La base de la flor és la part que engruixeix i agafa el color i la forma típics de la part comestible. A la superfície, queden les llavors, que cal eliminar al màxim, per evitar que la polpa s’aigualeixi. En ser una fruita que suporta poc la cocció, sol consumir-se en cru, ensucrada o amb nata o iogurt.
1 poma
1 plàtan
Plàtan
Fruit del plataner, planta tropical emparentada amb les orquídies, tingut per originari de Malàisia, però present també a l’Índia, on una llegenda similar a la d’Adam i Eva l’associa amb l’origen dels humans. De mida més o menys gran, els fruits s’agrupen en gotims, que, a la vegada, es divideixen en 'mans' d’unes quantes unitats, tot plegat penjant de l’arbre amb els plàtans mirant cap amunt.

Estès després a les zones càlides de tot el món, va ser a principis del segle XX, amb la millora dels transport, quan aquesta fruita es va popularitzar arreu del món i va passar a ser un recurs permanent del nostre rebost, gràcies a la producció contínua i a la millora dels processos de maduració i conservació.

Mentre que als països tropicals certes varietats de plàtan han entrat a la cuina, a casa nostra el consum sol ser directe, amb certs usos en pastisseria.

Preparació

Renteu, peleu (opcional) i talleu cada fruita a trossos d’un gruix de 0,5 cm, amb la forma que vulgueu.
Poseu la fruita a deshidratar al forn, a 40 ºC, unes 8 h. Gireu-la i continueu deshidratant-la, fins que quedi seca o grumollosa, segons com la vulgueu.

Preparació

També et pot interessar

Plans primaverals en família a Catalunya

6 plats per menjar pèsols

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?