Pa de pessic amb gerds, sorbet de fruits vermells i orxata

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Vegetariana Sense
lactosa

Ingredients

Per al pa de pessic:

100 g de sucre
100 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
4 ous
250 g de gerds
Gerds
Directament emparentada amb els nostres humils esbarzers, la gerdera presenta un fruit compost que, a diferència de la maduixa, que també n’és parenta, en la qual es fusionen, conserva petits fruits individuals independents que embolcallen la base. Una estructura arrodonida i granulada a la qual la móra dóna nom genèric. Localitzada pels croats als vessants del mont Ida (Turquia) la 'Rubus idaeus' va arribar a Europa. Amb els fruits delicats de color vermell va esdevenir competidora de la maduixa, tant en el consum directe, just rentada un moment, com en la preparació de purés integrats en diversos pastissos. Aclimatat al conreu des del segle XVIII per augmentar-ne la mida, el gerd continua, però, tenint la consideració popular de fruita salvatge. Potser perquè no s’ha diferenciat, com la seva parenta, en maduixes i maduixots.

Per a l'orxata:

250 g de xufla
Xufla
Tubercle de la planta 'Cyperus esculentus', originària de l’Àfrica occidental, que, segons explica Teofrast i certifiquen les restes arqueològiques, els egipcis ja consumien com a postres, pel sabor dolcenc. La van introduir els àrabs, que van desenvolupar la tecnologia de l’orxata (també aplicada a productes com l’'aigua civá', igualment valenciana), originalment amb finalitats medicinals i que avui és el seu destí prioritari, emparada per una dop i amb dues varietats, la llargueta i l’armela, més arrodonida. Els petits tubercles es presenten nets i assecats, i demanen una hidratació prèvia, deixant-los en remull unes hores, una operació que els venedors ambulants de les fires duen a terme per posar-los a la venda.
1 l d'aigua
100 g de sucre o edulcorant en pols
½ branca de canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.

Per al muntatge:

200 g de sorbet de fruits vermells

Orxata

Ingredients

Per al pa de pessic:

100 g de sucre
100 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
4 ous
250 g de gerds
Gerds
Directament emparentada amb els nostres humils esbarzers, la gerdera presenta un fruit compost que, a diferència de la maduixa, que també n’és parenta, en la qual es fusionen, conserva petits fruits individuals independents que embolcallen la base. Una estructura arrodonida i granulada a la qual la móra dóna nom genèric. Localitzada pels croats als vessants del mont Ida (Turquia) la 'Rubus idaeus' va arribar a Europa. Amb els fruits delicats de color vermell va esdevenir competidora de la maduixa, tant en el consum directe, just rentada un moment, com en la preparació de purés integrats en diversos pastissos. Aclimatat al conreu des del segle XVIII per augmentar-ne la mida, el gerd continua, però, tenint la consideració popular de fruita salvatge. Potser perquè no s’ha diferenciat, com la seva parenta, en maduixes i maduixots.

Per a l'orxata:

250 g de xufla
Xufla
Tubercle de la planta 'Cyperus esculentus', originària de l’Àfrica occidental, que, segons explica Teofrast i certifiquen les restes arqueològiques, els egipcis ja consumien com a postres, pel sabor dolcenc. La van introduir els àrabs, que van desenvolupar la tecnologia de l’orxata (també aplicada a productes com l’'aigua civá', igualment valenciana), originalment amb finalitats medicinals i que avui és el seu destí prioritari, emparada per una dop i amb dues varietats, la llargueta i l’armela, més arrodonida. Els petits tubercles es presenten nets i assecats, i demanen una hidratació prèvia, deixant-los en remull unes hores, una operació que els venedors ambulants de les fires duen a terme per posar-los a la venda.
1 l d'aigua
100 g de sucre o edulcorant en pols
½ branca de canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.

Per al muntatge:

200 g de sorbet de fruits vermells

Preparació

Per al pa de pessic: munteu el sucre amb els ous. Incorporeu-hi la farina i, per acabar, els gerds. Coeu-ho en motlles a 180 ºC durant 15 min. Deixeu refredar el pa de pessic i talleu-lo en rectangles.
Per a l'orxata: renteu la xufla i deixeu-la en remull. Espereu al dia següent per escórrer-la i barrejar-la amb aigua mineral. Tot seguit, triturareu-la juntament amb el sucre i la canyella. Per acabar, passeu-la per un colador ben fi i la deixeu-la a la nevera perquè estigui ben freda.
Muntatge: col·loqueu un tall del pa de pessic a la base d'un. Poseu al damunt el sorbet de fruits vermells i uns gerds al voltant. A taula; serviu l'orxata ben freda amb una gerreta.

Preparació

També et pot interessar

17 llibres gastronòmics per regalar aquest Sant Jordi

Tenochtitlán, el centre del món asteca

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?