Una cassolada de cargols rostits amb Marc Parrot
El músic i productor m’espera a Sant Quirze Safaja per obsequiar-me amb una recepta familiar que l’ha tingut unes quantes hores remenant la cassola
Hi ha poques coses que em facin tan feliç com que em preparin cargols. Perquè els cargols, a mi, sempre me’ls han fet. Primer, el meu pare, que va ser qui me’n va ensenyar a menjar. I, després, tota la família Serret de Lleida i Vallfogona de Balaguer. En Marc se’n va adonar de seguida, que m’havia fet contenta. Només li va caldre veure amb quina voracitat me’ls cruspia —únicament comparable amb la velocitat amb què se’ls menjava ell.
Després, ha resultat que les nostres
