Aitor Zabala: "Treballo cada dia com si no tingués cap estrella perquè vull canviar moltes coses"
Ni Hollywood podria escriure el guió d'una història més reeixida: Tres estrelles Michelin en set mesos del restaurant de moda a Los Angeles. No és missió impossible, és el somni de carn i ossos d'un cuiner barceloní que creix sense aturador
“És increïble el que pots aconseguir si no et fa res qui s’emporta el mèrit.” És la frase de Harry S. Truman que li agrada recordar a Aitor Zabala (Barcelona, 1979), un home discret de la vella escola, com dirien aquells que defineixen els professionals de la restauració que es decanten per passar hores i hores tancats a la cuina amb el seu equip, més que no pas per assistir a congressos o concedir entrevistes per alimentar l’ego. Darrere de les ulleres i els tatuatges, aconsegueix
