A Catalunya, la mel no només es consumeix a cullerades, sinó que, com ja s’havia fet abans, sobretot en monestirs, es transforma de diferents maneres. L’hidromel ja es consumia al segle I aC. Grecs, normands, celtes i saxons li atribuïen propietats energètiques, digestives i relaxants, i el mateix Juli Cèsar la va fer una beguda predilecta. L’hidromel, aiguamel o vi de mel s’obté per fermentació de la barreja d’aigua amb mel, o de most amb mel, amb l’addició d’espècies, com ara nou moscada o canyella, i fins i tot de pol·len, i s’envelleix en bótes. Sembla ser que és la primera beguda alcohòlica que es coneix. I de l’hidromel en sorgeix el vinagre de mel. El sucre del most del vi de mel es transforma en alcohol gràcies a l’acció dels llevats i es posa en bótes de roure per aconseguir, amb el pas dels dies, les característiques organolèptiques per fer-ne vinagre. Poseu-ne a les amanides, els escabetxos, els agredolços, les salses o qualsevol preparació, això sí, amb compte de no interferir amb cap altre gust.