"A la DO Cava ja no hi cap fer volum sense marge"

Javier Pagés (Barcelona, 1957) deixa la presidència de la DO Cava després de vuit anys intensos pels escumosos del Penedès. Sequeres, escissions, categorització de producte i zonificació per delimitar l'origen, revalorització de la marca, baixada de consum i exportació mantinguda. No és una denominació d'origen de fàcil gestió, és una de les tres de l'estat que són supraautonòmiques i que, per tant, depenen directament del Ministeri d'Agricultura. No obstant això, prop del 95% es produeix a Catalunya i pràcticament tot, al Penedès. L'any 2018, quan va ser nomenat president de la DO Cava, era el director general de Codorníu; de fet, ell forma part de la dissetena generació de la família fundadora de la companyia, tot i que ara la majoria de l'accionariat és d'un fons d'inversió nord-americà. Javier Pagès plegarà aquest dijous 11 de juny, que és quan s'ha de votar la nova presidència i ho fa satisfet de moltes de les fites que s'han assolit i també amb la recança de no haver aconseguit més unió dins del món de les bombolles al Penedès. 

Deixa el càrrec després de vuit anys, de què està més orgullós?
Probablement d'haver contribuït a reforçar el camí cap a la valorizació del cava. El futur passa per l'origen, per la qualitat, per la segmentació i pel prestigi. Crec sincerament que durant aquests anys hem ajudat a construir en aquesta direcció, especialment amb l'impuls dels Guarda Superior, les llargues criances, els Caves de Paratge i una aposta més clara per explicar la diversitat i la qualitat del nostre territori. També em sento orgullós d'haver intentat liderar des del diàleg i la generositat la recerca de consensos. 

I de què està menys orgullós?
Probablement de no haver aconseguit plenament una visió més compartida de sector. Sempre he pensat que la valorització del cava només es pot consolidar plenament des d'una certa unitat en el que és essencial. No vol dir uniformitat –el cava és divers per naturalesa–, però sí compartir orgull, relat i ambició col·lectiva. La diversitat del cava no hauria de dividir-nos, ens hauria d'enriquir.

Vostè es va trobar pràcticament feta l'escissió de Corpinnat. Va tenir poc marge d'actuació?
Quan vaig arribar a la presidència, Corpinnat ja estava creat i la separació ja estava iniciada. Tot i això, des del principi i durant pràcticament tot el meu mandat, he intentat refer ponts. Sempre he cregut que units som més forts. Corpinnat m'ho vaig trobar com una sorpresa, no era gaire conscient del que estava en joc. Havia passat temps i aquests cellers  tenien un desig molt gran de portar a terme aquesta marca. Dins de Corpinnat hi tinc amics, i hi ha gent que valoro molt. No hem pogut trobar el moment adequat, però crec que és molt necessària la unitat sota un mateix paraigua. A aquesta unitat li cal generositat per aconseguir un bé comú superior. Si hi ha disputes i enfrontaments no es treballa conjuntament perquè és fàcil sentir que uns estan en competició amb uns altres i això acaba arribant al mercat i al consumidor i no dona fortalesa. Espero sincerament que en el futur el sector sigui capaç de trobar més espais d'entesa i de construcció compartida.

Com s'imagina el futur del cava al Penedès?
M'agradaria que hi hagués un vincle encara més fort entre el cava i el Penedès, un territori històricament lligat a la seva identitat i reconegut així per molta gent dins i fora d'Espanya. Personalment, sempre he cregut molt en el valor de l'origen i del territori. I penso que el Penedès pot continuar jugant un paper fonamental dins del futur del cava, especialment en els segments més qualitatius i de llargues criances. No hi ha cap denominació d'origen que no tingui models econòmics molt diferents i diversos al cava. Però la marca és una plataforma ideal per competir a escala mundial. 

Competir més en valor que en volum?
El valor és cabdal. A vegades la gent es confon. El volum és necessari sempre que aporti benefici, si no a vegades és un xut cap endavant. Sembla que el volum amaga moltes coses. Pot donar creixement, però si al final la transacció econòmica no dona beneficis, no és sostenible. I això no vol dir que no s'hagi de fer volum. Totes les denominacions d'origen en tenen, també aquelles que tenen més valor. Hi ha diferents models de negoci i tots hi caben perquè hi ha diferents consumidors i diferents nínxols de mercat, uns de més exclusius i uns altres de més accessibles. El que no hi cap és fer volum sense marge. El cava encara pateix de més hectàrees de les que la demanda necessita. Hem tingut tres anys de sequera en què la producció ha estat més baixa, però si es normalitza, sobraran raïm i cava. 

I com veu el cava al món? 
Soc optimista. Crec sincerament que el cava té un potencial enorme d'exportació al món. Tenim qualitat, diversitat, història, capacitat d'innovació i una relació qualitat-preu extraordinària. Però hem de continuar treballant sense descans en la valorització i en la construcció d'una imatge cada vegada més vinculada al prestigi, l'origen i la qualitat. Si el sector és capaç de prioritzar allò que l'uneix, el futur del cava pot ser extraordinari.

Vostè va néixer a una casa de cava. Creu que això li ha donat taules per presidir la DO Cava?
Les empreses familiars tenen sovint una gran virtut: acostumen a mirar no només el curt termini, sinó també el llarg termini. Això condiciona positivament moltes decisions. La gestió és més fàcil quan existeixen confiança, estabilitat i una visió compartida. Quan apareixen interessos divergents o desconfiança, qualsevol organització ho té més difícil. El cava té reptes importants i enormes oportunitats de futur. Estic convençut que el nou president, els vocals, l'equip de la DO i el conjunt del sector continuaran fent-lo avançar. 

El múscul del cava està en mans de dues empreses que fins fa relativament poc eren familiars –una d'elles la seva família– molt arrelades al territori. Ara ja no. Com se sent respecte a això? 
Vaig néixer en una empresa familiar on vaig aprendre paraules com llegat, responsabilitat i compromís amb el sector. Són valors que m'han acompanyat sempre. Però el món evoluciona i poques empreses familiars aconsegueixen mantenir-se intactes al llarg de moltes generacions. La nostra història, com la de moltes altres famílies del sector, ja forma part de la història del cava. El que realment importa és que el territori, el coneixement, la qualitat i l'ambició de futur continuïn existint. 

Després de tota una vida amb un vincle molt fort amb el vi escumós des del punt de vista professional, ara per primer cop el trenca? 
D'alguna manera sí. Tinc vinya i soc proveïdor del món del cava i ho seguiré sent sempre que aquesta activitat sigui rendible. Però no tinc intenció d'elaborar-ne, per exemple. Fa molta il·lusió tenir un producte cava per poder-lo vendre, però requereix temps també i tinc altres activitats que m'ocupen. 

S'ho ha passat bé en aquesta etapa?
Sí, molt bé. He estat molt ben acompanyat. La gent de la DO és fantàstica, el director i tota la gent que hi treballa. Dels companys vocals del consell regulador, encara que no sempre hem estat d'acord i no sempre he aconseguit el que he volgut, m'emporto un record d'afecte. És una de les etapes més maques de la meva vida.