Peix pla que, a casa nostra, presenta dues espècies, la bruixa pròpiament dita ('Lepidorhombus boscii') i la bruixa sense taques o gall ('Lepidorhombus whiffiagonis'), que es diferencien per les quatre taques fosques que el primer presenta al final de les aletes dorsal i anal, just al davant de la cua.

És de mida una mica més gran que la palaia i, en canvi, amb les dues cares llises, amb l’esquerra més fosca, que és on té els dos ulls.

La mida, que rarament supera el pam de llarg, i el fet de ser plana no permeten cap més preparació que el simple fregit en oli ben calent, després d’enfarinar-la, fet que pràcticament obliga a menjar-la amb l’ajut de les mans.

Els exemplars de mida més petita, fregits més a consciència fins a deixar-los cruixents, es poden menjar amb espina i tot, i solen ser integrants del genèric peixet fregit.