Desafiant l'aridesa a la plana de Lleida
Aquests anys de sequera extrema, la vinya de Lleida sobreviu al desert gràcies a les infraestructures hídriques i el paisatge àrid i semiàrid s’ha anat transformant en verd gràcies a les séquies i els canals que construïts des de l’època dels romans
Amb 178,9 litres de pluja anual al Segrià i 283 litres a l’Urgell, podem assegurar que a la plana de Lleida no plou. Davant d'aquesta situació, igual que va passar amb l’olivera, els vinyaters que no tenen aigua no veuen viable una viticultura de secà que no sigui amb un mínim de reg de suport.
Lagravera es nodreix del canal de Pinyana; Castell del Remei beu del canal d'Urgell; l’aigua del canal d'Aragó i Catalunya dona vida a Raimat, i Clos Pons se serveix del Segarra- Garrigues.
