Troba la teva recepta
CUINA compta amb el suport de les marques que estimen la gastronomia

Què tenen les receptes d'abans que no tenen les d'ara?

De com la proposta per fer or d'un monjo del segle XI ens pot donar pistes del que hauria de ser un bon receptari que expliqui com i on aconseguir tots els ingredients

Els receptaris ja no són el que eren

Els receptaris ja no són el que eren

L'humà que triomfa i venç la força maligna que el té aclofat al sofà un dissabte a la tarda es mereix que se'l tracti d'heroi. Benaurats els qui troben la manera d'arrencar la vista de la pel·li de tarda i saltar, enfaristolats, al crit de "Va, que farem aquell pastís que vaig veure l'altre dia a Instagram!", o "Vinga, que si m'hi poso ara, demà tindrem pollastre indi per dinar!".

No és just que, quan ja hi són ficats, disposats a seguir la recepta, les ganes de cuinar se'ls estavellin contra una llista d'ingredients gairebé impossibles d'aconseguir. Lemongrass, arxiota, ruibarbre, T-bone, buttermilk, sour cream, llet evaporada, shortening i tota mena d'animals mitològics que no hi ha manera de trobar a les botigues. Per això és tan reconfortant recórrer als receptaris clàssics: si algun ingredient és difícil de trobar, a la mateixa recepta t'indiquen com aconseguir-ne.

És el cas, per exemple, de la fórmula de Teòfil, un monjo benedictí nascut el 1070, per fabricar or a partir de quatre coses senzilles: coure vermell (a Renfe en van plens), sang humana (qui no en té a mà o dins la mà?), vinagre (a l'armariet de sobre la campana extractora) i pols de basilisc.

Teòfil és conscient que no hi ha basiliscs al supermercat i, a manera de preàmbul, ens explica com fer-ne: només cal col·locar dos galls en un sot a terra cobert de pedres perquè no hi entri gaire llum. Tard o d'hora, els dos mascles copularan i pondran ous, i tocarà posar gripaus al lloc dels galls a covar-los. Dels ous, en naixeran pollets mascles i, al cap de set dies, els creixeran cues de serp i esdevindran basiliscs!

En acabat, n'hi haurà prou d'enterrar aquests basiliscs durant sis mesos perquè creixin forts a força de rosegar terrossos, incinerar-los, recollir-ne les cendres, barrejar aquesta pols amb la sang seca d'un home pèl-roig i rematar-ho amb un raget de vinagre, com els bons romescos. Aplicant aquesta mescla a làmines fines de coure vermell roent, s'aconsegueix un or estupend i de primeríssima qualitat. Bon profit!

En vols més?

Subscriu-te a CUINA, per 2,5 € al mes i emporta't un xolís d'Adons valorat en 14 € de regal! No t'ho pensis més i aprofita aquesta oferta!

 
Portada Cuina 285

UN NADAL PER COMPARTIR

  • Tot el que heu de saber per estar al dia
  • Ferran Adrià, Oriol Castro, Joan Roca i Carme Ruscalleda

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

SUBSCRIU-T'HI

Números endarrerits

En vols més?

Subscriu-te a CUINA, per 2,5 € al mes i emporta't un xolís d'Adons valorat en 14 € de regal! No t'ho pensis més i aprofita aquesta oferta!

 

© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.

Amb la col·laboració de: