Un dels relleus que, al rebost, ens permet continuar gaudint de les figues, un cop la fruita fresca va de caiguda, en competència amb les figues seques. Llaminadura tradicional preparada a base de trinxar les figues, ja una mica secallones, i incorporar-hi després ametlles pelades, generalment senceres, i llavors d’anís. Es configura en forma de cilindres plans, que es deixen assecar un temps més i s’acaben empolsinant amb una mica de farina i decorant amb ametlles senceres. El consum solia fer-se entre el Nadal —com a integrant dels ordes mendicants de les postres— i la Quaresma, just unes setmanes abans de l’arribada de les figaflors, que reiniciaven el cicle. Però avui, delerosos per les novetats, la seva arribada sol simultaniejar amb les primeres figues seques, les anomenades 'pajereres'