Amb el cuiner Arnau París, volem donar-vos idees per cuinar plats boníssims i originals quan us quedin pocs ingredients a la nevera. I el millor de tot és que els podeu preparar en un tres i no res!
A la cuina, sovint pensem que cal omplir el rebost amb molts productes diferents, però la veritat és que amb pocs ingredients ben triats es poden fer miracles. Aquest mes, us proposem tres receptes que comparteixen cinc protagonistes i un fons de rebost habitual: escarola, anxoves, pebre verd en gra, taronja i torró tou.L’escarola, amb un punt amarg i cruixent, és ideal per donar frescor a les amanides i per contrastar amb sabors més intensos. Les anxoves aporten salinitat i profunditat, i converteixen qualsevol plat en una explosió mediterrània. El pebre verd, amb una aroma viva i lleugerament picant, dona un toc sofisticat sense tapar la resta de sabors, i la taronja, dolça i àcida alhora, refresca i equilibra, mentre que el torró tou afegeix cremositat i un punt nadalenc i dolç que sorprèn quan s’incorpora a plats salats.Treballar amb aquests cinc ingredients comuns té avantatges clars: estalviem temps i diners, evitem malbaratar menjar i, sobretot, descobrim noves combinacions!Més enllà del NadalEl torró tou és molt més que un dolç de Nadal: és un ingredient versàtil que pot donar joc a la cuina tot l’any. Elaborat amb ametlles moltes i mel, té una textura cremosa i un gust suau que combina bé amb plats dolços i salats. Així doncs, el podeu incorporar a postres com mousses, gelats i farciments per a pastissos, però també us sorprendrà per fer salses per acompanyar carn blanca o vinagretes per a les amanides, ja que hi aportarà un punt dolç i untuós que equilibra els sabors més intensos.Les seves propietats principals són la riquesa de greixos saludables de l’ametlla, que aporten energia i sacietat, i la mel, que li dona aroma i un toc naturalment dolç. A més, és un producte tradicional que connecta directament amb la nostra cultura gastronòmica. Pel conservar-lo, guardeu-lo en un lloc fresc i sec, lluny de fonts de calor i humitat. Un cop encetat, és millor que el guardeu en un recipient hermètic, per preservar-ne la textura i evitar que s’endureixi.
A la cuina, sovint pensem que cal omplir el rebost amb molts productes diferents, però la veritat és que amb pocs ingredients ben triats es poden fer miracles. Aquest mes, us proposem tres receptes que comparteixen cinc protagonistes i un fons de rebost habitual: escarola, anxoves, pebre verd en gra, taronja i torró tou.
L’escarola, amb un punt amarg i cruixent, és ideal per donar frescor a les amanides i per contrastar amb sabors més intensos. Les anxoves aporten salinitat i profunditat, i converteixen qualsevol plat en una explosió mediterrània. El pebre verd, amb una aroma viva i lleugerament picant, dona un toc sofisticat sense tapar la resta de sabors, i la taronja, dolça i àcida alhora, refresca i equilibra, mentre que el torró tou afegeix cremositat i un punt nadalenc i dolç que sorprèn quan s’incorpora a plats salats.
Treballar amb aquests cinc ingredients comuns té avantatges clars: estalviem temps i diners, evitem malbaratar menjar i, sobretot, descobrim noves combinacions!
Més enllà del Nadal
El torró tou és molt més que un dolç de Nadal: és un ingredient versàtil que pot donar joc a la cuina tot l’any. Elaborat amb ametlles moltes i mel, té una textura cremosa i un gust suau que combina bé amb plats dolços i salats. Així doncs, el podeu incorporar a postres com mousses, gelats i farciments per a pastissos, però també us sorprendrà per fer salses per acompanyar carn blanca o vinagretes per a les amanides, ja que hi aportarà un punt dolç i untuós que equilibra els sabors més intensos.
Les seves propietats principals són la riquesa de greixos saludables de l’ametlla, que aporten energia i sacietat, i la mel, que li dona aroma i un toc naturalment dolç. A més, és un producte tradicional que connecta directament amb la nostra cultura gastronòmica. Pel conservar-lo, guardeu-lo en un lloc fresc i sec, lluny de fonts de calor i humitat. Un cop encetat, és millor que el guardeu en un recipient hermètic, per preservar-ne la textura i evitar que s’endureixi.
