Clafoutis de nespres

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Racions 5

Ràpida i senzilla Vegetariana

Ingredients

250 g de nespres
Nespre
Fruit d’un arbre originari de la Xina i el Japó, on van conrear-lo des d’antic, millorant-ne sensiblement els fruits. Introduït a Europa al llarg del segle XVIII, es conreava, inicialment, amb finalitats decoratives.

El fruit, la part consumida, es presenta en petites agrupacions. D’uns vuit centímetres de llarg per quatre d’ample, té forma de pera i presenta una pela aspra, que, un cop retirada, mostra una polpa no gaire abundant que envolta uns pocs pinyols grossos, de pela llisa i lluenta, envoltats globalment per una membrana, també aspra.

Molt àcid quan no és madur, és una fruita delicada, que s’ennegreix ràpidament i que es pot consumir crua (i, per tant, també es pot afegir en amanides de fruites) o cuita, tot fent-ne gelatina o confitura. També accepta la conservació en almívar, un cop cuita i retirades les peles interiors.
(pelades i sense pinyols)
2 ous
150 ml de llet
100 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
100 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
100 g de sucre
sucre en pols
1 cullerada de licor de préssec (opcional)
essència d’ametlla
Ametlla
El pas de l'estiu a la tardor marca també el final del cicle de l'ametlla i el moment en què la podem trobar en estat natural, tot i que se sol presentar de moltes altres maneres: laminada, filetejada, en pols… Pot ser amargant (per perfumar pastissos) o dolça, apta per al consum directe, tant crua com torrada, i fins i tot, si és tendra, en forma d'ametlló. Són dolces a la Marcona, més ampla i arrodonida, per a torrons, pastissos i llet d'ametlla, i la Llargueta, estilitzada i punxeguda, per a picades i postres de músic.
(opcional)

Clafoutis de nespres

Ingredients

250 g de nespres
Nespre
Fruit d’un arbre originari de la Xina i el Japó, on van conrear-lo des d’antic, millorant-ne sensiblement els fruits. Introduït a Europa al llarg del segle XVIII, es conreava, inicialment, amb finalitats decoratives.

El fruit, la part consumida, es presenta en petites agrupacions. D’uns vuit centímetres de llarg per quatre d’ample, té forma de pera i presenta una pela aspra, que, un cop retirada, mostra una polpa no gaire abundant que envolta uns pocs pinyols grossos, de pela llisa i lluenta, envoltats globalment per una membrana, també aspra.

Molt àcid quan no és madur, és una fruita delicada, que s’ennegreix ràpidament i que es pot consumir crua (i, per tant, també es pot afegir en amanides de fruites) o cuita, tot fent-ne gelatina o confitura. També accepta la conservació en almívar, un cop cuita i retirades les peles interiors.
(pelades i sense pinyols)
2 ous
150 ml de llet
100 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
100 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
100 g de sucre
sucre en pols
1 cullerada de licor de préssec (opcional)
essència d’ametlla
Ametlla
El pas de l'estiu a la tardor marca també el final del cicle de l'ametlla i el moment en què la podem trobar en estat natural, tot i que se sol presentar de moltes altres maneres: laminada, filetejada, en pols… Pot ser amargant (per perfumar pastissos) o dolça, apta per al consum directe, tant crua com torrada, i fins i tot, si és tendra, en forma d'ametlló. Són dolces a la Marcona, més ampla i arrodonida, per a torrons, pastissos i llet d'ametlla, i la Llargueta, estilitzada i punxeguda, per a picades i postres de músic.
(opcional)

Preparació

Unteu un motlle amb mantega i farina i repartiu la fruita dins el motlle.
Feu la crema triturant amb el túrmix tots els ingredients, aboqueu-la sobre la fruita i coeu-ho a 200 ºC durant 25 min.
Serviu-ho tebi empolsat amb sucre en pols.