Cloïsses amb farigola

Per Francesc Murgadas

Tipus de plat Segon

Racions 4

Sense
gluten

Ingredients

48 cloïsses (depenent de la mida)
4 grans d’all
4 brots de farigola
Farigola
Planta aromàtica mediterrània que ens ha acompanyat a la cuina des del temps dels egipcis, que l’empraven, a més, per les propietats conservadores, tan necessàries per a la momificació. Amb la peculiaritat de conservar, i fins i tot potenciar, les aromes en assecar-se, és un dels components inexcusables del manat d’herbes aromàtiques que perfuma quasi tots els nostres guisats. Especialment perfumada, segons la llegenda, el dia de Divendres Sant, que coincideix amb el període de floració i la lluna plena, s’aconsella collir-la aquell dia i, si pot ser, d’un lloc des d’on pugui veure el mar. De propietats medicinals i terapèutiques més que reconegudes, la seva capacitat antisèptica va generar un plat tan elemental com la sopa de farigola, ja sigui en la variant escaldada o en la bullida. Té varietats menys conegudes, com la pebrella (molt emprada al País Valencià) i el serpoll.
fresca
100 ml de nata líquida
20 g de mantega
1 cullerada de vermut blanc
sal
pebre blanc

Cloïsses amb farigola Becky Lawton

48 cloïsses (depenent de la mida)
4 grans d’all
4 brots de farigola
Farigola
Planta aromàtica mediterrània que ens ha acompanyat a la cuina des del temps dels egipcis, que l’empraven, a més, per les propietats conservadores, tan necessàries per a la momificació. Amb la peculiaritat de conservar, i fins i tot potenciar, les aromes en assecar-se, és un dels components inexcusables del manat d’herbes aromàtiques que perfuma quasi tots els nostres guisats. Especialment perfumada, segons la llegenda, el dia de Divendres Sant, que coincideix amb el període de floració i la lluna plena, s’aconsella collir-la aquell dia i, si pot ser, d’un lloc des d’on pugui veure el mar. De propietats medicinals i terapèutiques més que reconegudes, la seva capacitat antisèptica va generar un plat tan elemental com la sopa de farigola, ja sigui en la variant escaldada o en la bullida. Té varietats menys conegudes, com la pebrella (molt emprada al País Valencià) i el serpoll.
fresca
100 ml de nata líquida
20 g de mantega
1 cullerada de vermut blanc
sal
pebre blanc

Purgueu les cloïsses en aigua salada, 2 h.
En un cassó petit amb aigua, bulliu 4 min els grans d’all, sense pelar. Canvieu l’aigua i repetiu l’operació.
Escorreu-los i eixugueu-los.
Poseu les cloïsses en una paella tapada a foc viu, perquè s’obrin. Escorreu-les i reserveu el suc que han deixat anar. Mantingueu-les calentes, tapades.
Feu una entalla a la pela dels grans d’all i daureu-los a foc viu amb la mantega, fins que agafin color.
Incorporeu-hi el vermut, la nata i el suc de cocció reservat. Salpebreu-ho i deixeu-ho coure a foc suau fins que es comenci a espesseir. Incorporeu-hi les cloïsses, remeneu-les una mica, espolseu-hi la farigola esmicolada i serviu-ho immediatament.