Còctel Pistachio Christmas Mule

Tipus de plat Còctels

Ingredients

22 ml de suc de cumquat
Cumquat
Fruita originària de la Xina, amb finalitats generalment decoratives, per la mida reduïda, el color de taronja i la forma allargassada.

Introduït a Europa lany 1846 pel botànic Robert Fortune, no va merèixer gaire atenció fins que llocs com Califòrnia, Florida o Israel en van implantar el conreu massiu i van començar a creuar-lo amb altres cítrics.

Molt delicat i de conservació difícil, es pot consumir directament o després de passar-lo vint segons per aigua bullent i després per aigua freda.

Tradicionalment integrat a les amanides de fruita, comença a incorporar-se com a element de contrast a les altres i en determinats plats de carns blanques. Però el seu ús bàsic continua sent a la pastisseria. En la presentació de pastissos i bandes de fruites, però també en forma de melmelada, confitat o conservat en alcohol.
1 arrel de gingebre
Aigua amb sucre al gust
15 ml de xarop de pistatxo i panettone
Panettone
Llaminadura nadalenca de la regió italiana de Milà, preparada amb una pasta de tipus brioix (farina, llevat, ous, mantega i sucre) enriquida amb panses remullades i fruita confitada, i que la colònia italiana emigrada a l’Amèrica del Sud, especialment a l’Argentina i el Perú, ha fet també popular en aquells països.

De forma cilíndrica alta (al Piemont se’n fa una variant baixa) i rematat per una cúpula arrodonida, el panettone se serveix habitualment fet a talls verticals en forma de falca i, generalment, acompanyat de formatge mascarpone. Però la textura esponjosa, fruit de les dues etapes de la fermentació tradicional, amb pastada intermèdia, i la cocció força ràpida, permet guardar-lo durant dies i consumir-lo com a acompanyament d’algunes postres o a l’hora d’esmorzar, tallat a llesques, torrat lleugerament i amb melmelada.
30 ml de vi Moscato amb gingebre
38 ml de vodka
Vodka
Originari de les costes de la mar Bàltica (Rússia, Polònia i els estats bàltics) i emparentat amb els primers aiguardents de la cultura europea ('vodka' significa 'petita aigua'), aquest destil·lat sembla haver sorgit dels llargs hiverns on la destil·lació dels productes vegetals fermentats (grans i fins i tot patates) permetia passar el fred i el temps.

Beguda seca i sense mescla, sembla haver tingut l’objectiu principal en el grau alcohòlic (els actuals es mouen entre els 32,5 i els 49 º), sense preocupar-se de donar-li un sabor que, en tot cas, li conferien acompanyaments com el caviar. Per això, el vodka no envelleix en barriques o atuells similars.

Avui, molts elaboradors han entès que cal conferir-li aquests elements diferencials, i no costa trobar, al mercat, varietats amb tocs de llimona, fruites vermelles, etc.

Ingredients

22 ml de suc de cumquat
Cumquat
Fruita originària de la Xina, amb finalitats generalment decoratives, per la mida reduïda, el color de taronja i la forma allargassada.

Introduït a Europa lany 1846 pel botànic Robert Fortune, no va merèixer gaire atenció fins que llocs com Califòrnia, Florida o Israel en van implantar el conreu massiu i van començar a creuar-lo amb altres cítrics.

Molt delicat i de conservació difícil, es pot consumir directament o després de passar-lo vint segons per aigua bullent i després per aigua freda.

Tradicionalment integrat a les amanides de fruita, comença a incorporar-se com a element de contrast a les altres i en determinats plats de carns blanques. Però el seu ús bàsic continua sent a la pastisseria. En la presentació de pastissos i bandes de fruites, però també en forma de melmelada, confitat o conservat en alcohol.
1 arrel de gingebre
Aigua amb sucre al gust
15 ml de xarop de pistatxo i panettone
Panettone
Llaminadura nadalenca de la regió italiana de Milà, preparada amb una pasta de tipus brioix (farina, llevat, ous, mantega i sucre) enriquida amb panses remullades i fruita confitada, i que la colònia italiana emigrada a l’Amèrica del Sud, especialment a l’Argentina i el Perú, ha fet també popular en aquells països.

De forma cilíndrica alta (al Piemont se’n fa una variant baixa) i rematat per una cúpula arrodonida, el panettone se serveix habitualment fet a talls verticals en forma de falca i, generalment, acompanyat de formatge mascarpone. Però la textura esponjosa, fruit de les dues etapes de la fermentació tradicional, amb pastada intermèdia, i la cocció força ràpida, permet guardar-lo durant dies i consumir-lo com a acompanyament d’algunes postres o a l’hora d’esmorzar, tallat a llesques, torrat lleugerament i amb melmelada.
30 ml de vi Moscato amb gingebre
38 ml de vodka
Vodka
Originari de les costes de la mar Bàltica (Rússia, Polònia i els estats bàltics) i emparentat amb els primers aiguardents de la cultura europea ('vodka' significa 'petita aigua'), aquest destil·lat sembla haver sorgit dels llargs hiverns on la destil·lació dels productes vegetals fermentats (grans i fins i tot patates) permetia passar el fred i el temps.

Beguda seca i sense mescla, sembla haver tingut l’objectiu principal en el grau alcohòlic (els actuals es mouen entre els 32,5 i els 49 º), sense preocupar-se de donar-li un sabor que, en tot cas, li conferien acompanyaments com el caviar. Per això, el vodka no envelleix en barriques o atuells similars.

Avui, molts elaboradors han entès que cal conferir-li aquests elements diferencials, i no costa trobar, al mercat, varietats amb tocs de llimona, fruites vermelles, etc.

Preparació

Barregeu un tros de panettone amb pistatxos, afegiu-hi aigua i sucre, i després coleu-ho.
Barregeu el gingebre amb el vi Moscato, i després coleu-ho.
Afegiu-hi el suc de cumquat i el vodka.
Aboqueu els ingredients a la coctelera i serviu-ho sense gel.