Costella de vedella amb carbó d'albergínia

Per Xavier Gruber

Tipus de plat Segon

Dificultat Alta

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

4 costelles de vedella de 300 g cadascuna
4 pinyes de pi
100 ml d’oli de gira-sol
Oli de gira-sol
Encara que la planta sigui originària de Mèxic, sembla que va ser a finals del segle XVIII i a Rússia on van començar les proves d’extracció de l’oli contingut a les llavors (les populars pipes), i que la seva comercialització plena es va iniciar a mitjans del segle XIX.

De color groc més o menys pàl·lid, és un oli poc espès i de gust dolç, quan és de premsada en fred i no rectificat, amb un toc d’avellana, però que recorda les llavors de les quals prové. D’oxidació fàcil, convé guardar-lo a les fosques i en un lloc fresc.

Ric en vitamina E i greixos insaturats (fins a un 80%), és recomanable consumir-lo cru, especialment per fer maioneses, però també convé per a tots els altres usos, ja que, entre altres virtuts, suporta bé les temperatures dels fregits. Convé, de totes maneres, no reutilitzar-lo massa cops.
1 albergínia
Albergínia
La consumim en estat immadur, com a verdura, però no sempre ha estat així. Primer era una planta ornamental —menjar-ne, deien, provocava bogeria—, fins que va anar-se introduint a la cuina, quan es va millorar per fer-li perdre l’amargor, un problema de les albergínies massa madures. Es pot resoldre posant-les, tallades, en aigua, o pelant-les. L’inconvenient de tenir una polpa esponjosa que absorbeix oli de cocció recomana fer-les
amb algun arrebossat, tot i que la millor manera és al caliu o al forn.
2 carbassons
10 g de sal

Costella de vedella amb carbó dalbergínia

Ingredients

4 costelles de vedella de 300 g cadascuna
4 pinyes de pi
100 ml d’oli de gira-sol
Oli de gira-sol
Encara que la planta sigui originària de Mèxic, sembla que va ser a finals del segle XVIII i a Rússia on van començar les proves d’extracció de l’oli contingut a les llavors (les populars pipes), i que la seva comercialització plena es va iniciar a mitjans del segle XIX.

De color groc més o menys pàl·lid, és un oli poc espès i de gust dolç, quan és de premsada en fred i no rectificat, amb un toc d’avellana, però que recorda les llavors de les quals prové. D’oxidació fàcil, convé guardar-lo a les fosques i en un lloc fresc.

Ric en vitamina E i greixos insaturats (fins a un 80%), és recomanable consumir-lo cru, especialment per fer maioneses, però també convé per a tots els altres usos, ja que, entre altres virtuts, suporta bé les temperatures dels fregits. Convé, de totes maneres, no reutilitzar-lo massa cops.
1 albergínia
Albergínia
La consumim en estat immadur, com a verdura, però no sempre ha estat així. Primer era una planta ornamental —menjar-ne, deien, provocava bogeria—, fins que va anar-se introduint a la cuina, quan es va millorar per fer-li perdre l’amargor, un problema de les albergínies massa madures. Es pot resoldre posant-les, tallades, en aigua, o pelant-les. L’inconvenient de tenir una polpa esponjosa que absorbeix oli de cocció recomana fer-les
amb algun arrebossat, tot i que la millor manera és al caliu o al forn.
2 carbassons
10 g de sal

Costella de vedella amb carbó dalbergínia

Preparació

Netegeu les costelles de vedella fins aconseguir la forma desitjada, és a dir, netegeu l’os fins arribar a la part on hi ha més carn, de manera que les costelles quedin amb una forma més estètica. Reserveu-les.
Cremeu les pinyes al foc directe, i introduïu-les en oli de gira-sol excepte una, que heu de reservar en aigua. Tritureu l’aigua amb la pinya cremada i, d’altra banda, oli amb la resta de les pinyes cremades. Utilitzarem l’oli per marinar la carn, i l’aigua per coure l’albergínia. Introduïu la costella dins de l’oli i reserveu-ho a la nevera.
Talleu l’albergínia a rodanxes i, després, a quarts. Poseu-ho en una paella. Aneu-hi tirant l’aigua de carbó de pinya a poc a poc, fins que l’albergínia quedi cuita.
Marqueu la costella en una paella. Si cal, acabeu-la al forn. Finalitzeu el plat posant una mica de carbó d’albergínia (l’albergínia que hem cuit abans), uns trossets de carbassó passats per la paella i la costella col·locada en vertical.