Gotet de xocolata, gerds i fava tonca

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Racions 8

Vegetariana

Ingredients

Per al streusel d'ametlles:

70 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
70 g de sucre morè
70 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
70 g d'ametlles torrades en pols
70 g d'ametlles torrades picades

Per al cremós de xocolata:

100 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
100 ml de llet sencera
40 g de rovell d'ou
20 g de sucre
150 g de xocolata amb llet 39%
5 g de midó de blat de moro (Maizena)

Per als gerds:

180 g de gerds
Gerds
Directament emparentada amb els nostres humils esbarzers, la gerdera presenta un fruit compost que, a diferència de la maduixa, que també n’és parenta, en la qual es fusionen, conserva petits fruits individuals independents que embolcallen la base. Una estructura arrodonida i granulada a la qual la móra dóna nom genèric. Localitzada pels croats als vessants del mont Ida (Turquia) la 'Rubus idaeus' va arribar a Europa. Amb els fruits delicats de color vermell va esdevenir competidora de la maduixa, tant en el consum directe, just rentada un moment, com en la preparació de purés integrats en diversos pastissos. Aclimatat al conreu des del segle XVIII per augmentar-ne la mida, el gerd continua, però, tenint la consideració popular de fruita salvatge. Potser perquè no s’ha diferenciat, com la seva parenta, en maduixes i maduixots.
15 g de sucre

Per a la nata amb tonca:

300 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
40 g de sucre
fava tonca

Gotet de xocolata, gerds i fava tonca Gemma Clofent

Ingredients

Per al streusel d'ametlles:

70 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
70 g de sucre morè
70 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
70 g d'ametlles torrades en pols
70 g d'ametlles torrades picades

Per al cremós de xocolata:

100 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
100 ml de llet sencera
40 g de rovell d'ou
20 g de sucre
150 g de xocolata amb llet 39%
5 g de midó de blat de moro (Maizena)

Per als gerds:

180 g de gerds
Gerds
Directament emparentada amb els nostres humils esbarzers, la gerdera presenta un fruit compost que, a diferència de la maduixa, que també n’és parenta, en la qual es fusionen, conserva petits fruits individuals independents que embolcallen la base. Una estructura arrodonida i granulada a la qual la móra dóna nom genèric. Localitzada pels croats als vessants del mont Ida (Turquia) la 'Rubus idaeus' va arribar a Europa. Amb els fruits delicats de color vermell va esdevenir competidora de la maduixa, tant en el consum directe, just rentada un moment, com en la preparació de purés integrats en diversos pastissos. Aclimatat al conreu des del segle XVIII per augmentar-ne la mida, el gerd continua, però, tenint la consideració popular de fruita salvatge. Potser perquè no s’ha diferenciat, com la seva parenta, en maduixes i maduixots.
15 g de sucre

Per a la nata amb tonca:

300 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
40 g de sucre
fava tonca

Gotet de xocolata, gerds i fava tonca Gemma Clofent

Preparació

Per al streusel d'ametlles: barregeu les ametlles amb la farina i el sucre. Talleu a daus la mantega freda i afegiu-los a la barreja anterior. Remeneu-ho amb una pala fins que agafi textura sorrosa i no gaire homogènia, i reserveu-ho a la nevera 30 min. Passeu per un sedàs gruixut auqesta pasta freda i escampeu-la en una làmina de silicona per coure al forn a 160 ºC, fins que agafi un color torrat. Engruneu-la una mica i reserveu-la.
Per al cremós de xocolata: desfeu i barregeu la Maizena amb una petita part de llet freda. Bulliu la nata i la resta de llet amb el sucre i aboqueu-ho sobre els rovells i la llet diluïda amb la Maizena. Coeu-ho per sobre dels 85 ºC uns instants i barregeu-ho, calent i fora del foc, amb la xocolata trossejada. Emulsioneu la crema i reserveu-la a la nevera.
Per als gerds: tritureu els gerds i passeu-los per un sedàs fi per treure'n les llavors. Barregeu el sucre amb la polpa i escalfeu-ho perquè es dilueixi. Reserveu-ho a la nevera.
Per a la nata amb tonca: ratlleu la quantitat desitjada de fava tonca dins la nata líquida, afegiu-hi el sucre i munteu-ho amb el batedor deixant que la nata muntada quedi una mica fluixa.
Per a la decoració de xocolata amb llet: feu fondre la xocolata al bany maria i refredeu-la a sobre del taulell fins a 27 ºC. Tot seguit, escalfeu-la una mica fins arribar als 29 ºC. Barregeu-la bé i feu, amb l'ajut d'una mànega, unes llàgrimes llargues sobre un paper sulfurat. Deixeu cristal·litzar la xocolata i reserveu-la per a la decoració final.
Muntatge: poseu el cremós de xocolata al fons del got amb una mànega de pastisseria. Afegiu-hi a sobre dues cullerades de polpa de gerds. Introduïu en els gots, també amb una mànega, la nata muntada, i ratlleu-hi, si cal, una mica més de fava tonca al damunt. Empolseu-ho amb el streusel per sobre i acabeu-ho amb uns gerds tallats en dos i una llàgrima de xocolata amb llet.

Preparació

També et pot interessar

Quin és l'origen i el sentit de les falles de València?

El Gremi de Pastisseria de Barcelona i la UB presenten una mona per reivindicar la ciència

Com es va idear la primera targeta de crèdit?

8 rutes familiars per viatjar en el temps i descobrir la història de Catalunya